dimarts, 30 d’agost del 2011

TORNEM DE LES VACANCES, TOULOUSE.



Benvolgudes i benvolguts lectors del blog. Després de molt de temps sense actualitzar a causa de la desidia que produeix l'estiu, he decidit tornar a arrencar, amb més forces que mai però igual de alcoholics que abans.


L'actualització de avui va dedicada a l'últim viatge realitzat en aquest estiu fa escassament un parell de dies amb el meu company d'aventures. Sincerament vam anar a Toulouse amb bastantes expectatives, i vam tornar amb un regust una mica amarg a causa de mil i una aventures i de que la ciutat en si no és " la alegría de la huerta"...

Com a ciutat destacar la basilica de St. Sernin, la més famosa de la ciutat, la plaça del capitol que vindria a ser la plaça Sant Jaume de Barcelona, un lloc on cada dia hi ha alguna manifestació per qualsevol cosa. Molt típic de la ciutat és el riu Garona i el Canal du Midi ( que és patrimoni de la humanitat). El Garona fa una illa enmig de la ciutat i en allà hi ha una petita ciutat esportiva i l'estadi del Toulouse F.C. del que vam tenir el gust de presenciar un partit contra el totpoderòs PSG.
Però deixem-nos de tonteries i anem-nos al que de veritat importa, la Gastronomia. Destacar per sobre de tot la Cassoulet que ens vam fotre prop de St. Sernin amb una botella de vi francesa. Només una paraula: espectacular!


Pel que fa a birres, doncs res a destacar la veritat... només vam "degustar" tres tipus de cervesa, la kronenbourg, la pelforth rossa i la meteor. Cap d'elles em va enamorar, pero si que ens van deixar una mica estabornits...

dilluns, 18 de juliol del 2011



Senyores i senyors que pululeu per aquí de tan en quant, dir-vos que el blog restara tancat durant un bon temps a causa de la vida despreocupada que es s'acostuma a portar al estiu ( o si més no actualitzar molt poc sovint). Així que molt bon estiu a tothom!






VISCA LA TERRA!

dilluns, 11 de juliol del 2011

MYTHOS ( GRÈCIA)



No són temps de bonança per al que va ser la cuna del pensament humanístic, la terra dels Déus i dels mites... De aquí s'inspira el nom de la nostra birra d'avui, la Mythos, provinent del país hel.lènic.


Vaig descobrir aquesta cervesa en un kebab ( si si... en un kebab), concretament l' acropolis, situat al carrer de la rutlla a la 3 vegades immortal, i on fan per al meu gust els millors kebabs de la ciutat, afegint formatge fresc de cabra i unes olivetes negres gregues molt bones, a part de una salsa diferent als kebabs més musulmans... No és que sigui una gran cervesa, però mira fa gràcia beure-la ja que et fiques més en l'escena (kebab grec, birra grega, dependent grec, decoració grega i alguna cosa més grega...)

Bueno va, anem al gra. Es tracta d'una cervesa lager, tipicament mediterrania ( lleuger gust a llúpol, i molt refrescant si es pren freda a la terrassa d'un bar) amb un 5% de volum en alcohol. I aquí s'acaba la descripció d'avui... ja que aquesta birra no dóna per més.

Curiositat destacar que els joves grecs li han trobat una utilitat diferent, la utilitzen molt per als còctels molotov de les manis que ultimament ocupen part dels nostres telediaris. Hauríem de apendre a reciclar les botelles de la Damm com fan ells. Salut!

divendres, 8 de juliol del 2011

GOOSE ISLAND ( ESTATS UNITS)

Després de repassar una mica per sobre l'actualitat dels Estats Units d' Amèrica i conèixer una cervesa prou pecular provinent d'Alaska, avui canviem d' estat sense mouren's de país. Es tracta de la Goose Island, desde la ciutat de Chicago.


La Goose Island és una cervesa yankee, però amb arrels britàniques, o més ben dit arrels indies. Dic això perquè és una birra d'estil Indian Pale Ale, inspirada en aquelles cerveses que feien els colons anglesos al país de Ghandi. Eren cerveses que es feien amb més llúpol del normal per a poder conservar-la millor a causa de la calor.

El brebatge té 5.9% en alcohol, amb un color bastant claret, i el gust com no pot ser d'altre manera és bastant sec i amarg - a causa del llúpol-.

Aquesta empresa va nèixer a Chicago ( Estat de Illinois) com a un pub que fabricava la seva pròpia cervesa, agafant el nom d'una illa del riu Chicago. Com a curiositat destacar l'etiqueta, en que hi surt una oca i pot arribar a semblar una mica graciosa, només una mica.



dimarts, 5 de juliol del 2011

ALASKAN SMOKED PORTER ( ESTATS UNITS)





Les primeres cerveses americanes les van fer els nadius americans amb blat de moro als estats del sud dels EE.UU. Les cerveses dels estils d' Europa van arribar amb els primers colons, que estaven més acostumats a beure cervesa que beure aigua. De fet en algunes cròniques dels viatges es comenta el nerviosisme que causaba a la tripulació dels vaixells la falta d'alcohol ( cervesa, ron, ...)


Al cap de poc temps d'arribar a territori americà, aquests colons ( principalment anglesos) van plantar llúpol i civada per obtenir-ne la malta.

Al 1600 les tajes en el nou continent eren més que habituals i van començar a sortir les primers lleis que determinaven els nivells de borratxera ( sembla que aquesta nació sempre ha tingut ganes de sancionar els privadors). Per exemple al 1645 va aver-hi un intent de prohibició, i va provocar una vaga sense precedents. No va ser fins al cap de 300 anys que es va començar a prohibir, neixent amb la prohibició un submón de màfies, extorsions, proxenetisme i putiferi general ( mític mafiòs de Chicago Al Capone).
Al principi dels anys 80, als Estats Units ( un dels més importants consumidors de birra del món) només hi havia unes 40 fàbriques de cervesa, la gran majoria dedicada a la lager o pales suaus. Avui en dia però la situació ha canviat i les cerveses artesanals creixent tant en nombre com en qualitat.


Aprofitant aquesta breu història cervesil yankee, repassaré una cervesa bastant curiosa, feta a Alaska, la Alaskan Smoked Porter.
Va començar a produir al 1986 ( 1 any abans del gloriòs 1987) essent la única cerveseria de tot l'estat d' Alaska. El producte estrella és una cervesa porter fumada, com si fos un salmó, i és que la malta es fuma als mateixos llocs on fumen els salmons. Té el seu orígen a Alemania ( estil rauchbier), i només es fabrica a la tardor, millorant el gust dins la botella. Cal esmentar que a diferencia del que pot semblar, el fum actua com a conservant natural. És una birra que es pot acompanyar amb plats mariners ( salmó, ostres, ...) a causa del seu gust i el percentatge moderat d'alcohol ( 6,5%).








































































































dijous, 30 de juny del 2011

GULPENER KORENWOLF ( HOLANDA)

Korenwolf, traduit al català vindria a ser " llop de blat" o simplement " hàmster" molt apropiat per a aquesta cervesa, ja que és de blat (és denominada de blat, però està feta amb 4 o 5 tipus de gramíneas diferents) i a sobre es produeix a la ciutat holandesa de Gulpen.


És una cervesa poc alcohòlica, com la majoria de les cerveses de blat, en aquest cas està al 5%, amb un gust lleugerament a espècies ( i és que se li afegeix cilantre). És molt recomanable per al estiu ja que és refrescant, hidratant i nutritiva! a més amb té un lleuger gust amargant que ajuda a calmar la sed.


Destacar també la graciosa etiqueta del petit rosegador en honor al "korenwolf" i les botelles, de diferents tipus i tamanys.

dimarts, 28 de juny del 2011

SPITFIRE ( ANGLATERRA)



Doncs bé! després de bastants dies d'ausència bloguera, he tornat! i torno amb una cervesa bastant mítica dins el país del gintònic, el tè i el cricket.



Es tracta de la Spitfire, una Medium Ale d'orígen anglès, de la zona sud-est de la Capital ( Londres), concretament del poble de faversham al comtat de Kent. És una cervesa poc alcohòlica, amb només 4,5 % d'alcohol i amb un gust clarament marcat a malta i llúpol ( bàsicament com la gran majoria de les Ales).



Aquesta cervesa no passarà als anals de la història com la millor cervesa, però si que hi passarà per ser la fàbrica de cervesa més antiga d'Anglaterra ( concretament data del 1698), i que va ser fundada per un capità de la Milicia Cinque Ports.






PD: La meva birra estarà llesta per beure-la en 5 dies aproximadament.



dimarts, 21 de juny del 2011

CERVESES DE MARQUES BLANQUES ( HISPANIA)

Un dia el Sr. Guti ( que és bon tiu, però és del palamós....) em va donar una idea sobre una nova actualització del blog. Es tracta de fer un petit repàs sobre les cerveses de marques blanques existents als supermercats que tenim més aprop. Són birres de merda, però que per un euro ( que és el preu que la acostumen a vendre els punkis fora els bolos) i ben freda passa relativament bé.





És cert que n'hi ha de més bones que d'altres en quant a gust, però s'ha de reconèixer que totes tenen una virtud comuna, el preu, i és que en molts casos apenes sobrepassen els 33 cts./ llauna. Així doncs comensem el repàs!


Steimburg. Al meu humíl paladar, trobo que és una de les millors birres blanques que hi ha ( tant la lager, com la torrada, com la negre). Es fa amb relativa qualitat per als supermercats Mercadona, i recordo que per 3 euros teniem 12 birres fa uns estius. Si aquesta birra te la serveixen de barril en una terrasseta al estiu amb molta calor trobo que és més bona que la cruzcampo.





Perlembacher. Birra en teoria alemanya, ja que és la birra blanca del Lidl ( la qualitat no és cara). Hi ha diferents variants, però jo destacaria la llauna de mig litre de cervesa de blat, i la botella de mig litre de la lager ( mirar foto). Té un gust molt semblant a les Pils del Nord d' Alemanya.









Aurum. Cervesa blanca dels supermercats Caprabo i Eroski. Fa temps la vaig arribar a comprar en format de 25 cl. i mai va acabar de fer-me el pes ( En llauna ia no vui saber com és...)







Lager. Marca blanca dels supermercats Dia, que no es molesten ni en buscar un nom comercial encara que sigui pèssim, simplement li foten lager...Doncs ja sabeu, cervesa lager sense pena ni glòria.










Adlerbrau. Cervesa blanca que ara mateix no recordo el supermercat on la venen, però és una bona merda la vritat. No la bebeu. A més el seu logo és un sospitós pollastre, molt semblant a símbols espanyolistes del segle passat.





Com veieu he repassat les més famoses, però evidentment me n'he deixat moltes, ja que la llista és infinita.

dilluns, 20 de juny del 2011

DREHER ( ITÀLIA)

Avui viatjem cap al país de la bota, el país de la pasta i el chianti, del limoncello i la grappa, del futbol basura i els polítics puteros ( també són corruptes, però no és tan típic italià ja que aquí també en tenim). Doncs si amics/es, avui es centrem en la República italiana.


Al 1895, l' austríac, però de família txèca, Anton Dreher va fundar a la italiana ciutat de Trieste un establiment cerveser aprofitant els coneixements que tenia de la seva família, una família cervesera desde el segle XVII. La companyia va assentar-se i créixer en volum de negoci i producció tot i no ser una de les cerveses italianes més famoses, vivint a l'ombra de les grans cerveses ( Moretti, Nastro Azzurro, Peroni, ...). Però al 1978, passa a formar part del grup cerveser més gran del món, el grup Heineken.


Es tracta d'una cervesa lager, típicament mediterrània ( refrescant, amb un lleuger gust a llúpol i que acostumen a ser dolentetes de gust, exemples: san miguel, cruzcampo, ...). Es recomana de beurela acompanyada de menjars lleugers com pollastres, amanides, pastes, etc.

divendres, 17 de juny del 2011

KRONENBOURG 1664 (FRANÇA)

Avui ens traslladem al nostre Estat veí ( que no país), on fa anys tallaven caps a mansalva a tots els nobles que s'oposaven al nou règim surgit de la revolució francesa. Bé després d'aquest apunt històrico-polític que no té res a veure amb la cervesa d'avui passem al que ens interessa.


A la ciutat fronterera de Estrasburg ( regió d'Alsàcia) hi ha un barri anomenat cronenbourg, orígen de la nostra cervesa d'avui. Pur màrqueting és el fet de que es canviés la lletra " C" per la " K" al inici del nom, ja que la feia molt més mediàtica.

La kronenbourg 1664 és una cervesa lager, típicament francesa, al meu gust molt semblant a la 33 export ( una altre lager africo-francesa). Té un color daurat molt atractiu que s'hi suma un aroma molt marcat per un petit toc a llúpol i que no és molt forta en quant a alcohol ( 5,2%).

No es tracta d'una gran cervesa, perquè enganyar-nos, però és cert que tampoc està tan malament, i depenent de la zona de França que visiteu serà la cervesa que hi trobareu en més quantitat.

dimarts, 14 de juny del 2011

TYROLÍAN BRÄU ( ALEMANYA)

A vegades trobem cerveses que ens entren més pels ulls que pels altres sentits ( gust i olfacte), ens agrada l'etiqueta, el nom, el color, ... o la botella, com és el cas de la convidada d'avui, la Tyrolían Bräu, que té una forma de típic vestit tirolès. Es tracta d'una lager alemanya, amb uns ingredients altament sel.leccionats, on l'equilibri cereal - llúpol és molt correcte, sense fer-se massa forta amb l'alcohol ( només té 5%).


No és la única cervesa de la fabrica Engel Brauerei que té una botella tan peculiar, la St. Bernhard Bräu té una botella inspirada en St. Bernat. És un brebatge molt semblant a la Tyrolían ( també és una lager i també té 5 % en alcohol).


PD: Per als més fidels seguidors del blog i al cercle més proper d'amistats, només esmentar que ja tinc la meva birra embotellada, ara toca esperar 15 dies aproximadament i ja serà potable. seguireu informats.

diumenge, 12 de juny del 2011

LAPIN KULTA ( FINLANDIA)

Avui us presento una cervesa d'un país fred, molt fred, amb poca tradició cervesera, i que prefereix beure destil.lats forts per aguantar el fred de les seves terres. Es tracta de Finlàndia i la seva lager Lapin Kulta.


La Lapin Kulta està feta amb uns cereals rigorosament sel.leccionats, triant-ne només els millors i despreciant els altres de menys qualitat. A més l'aigua també prové de una de les zones més fredes del món, Lapònia. Es tracta d'una lager un pèl forta pel que fa a alcohol (7%), amb un gust lleugerament afruitat i bastant dolça, guardant també el seu color daurat i la seva escuma persistent ( no com moltes lagers que 1 minut després de servirl-les es dil.lueix tota l'escuma).


Fabricada a la ciutat lapona de Tornio, es tracta d'un brebatge amb un record guinness, i és que ve a ser la cervesa que es fa més al nord de tot el globus terraqui, entrant pràcticament al cercle polar àrtic.

dijous, 9 de juny del 2011

TRAPISETS ROCHEFORT ( BÈLGICA)

Avui és dijous això vol dir que ahir tocava parlar de la nostra secció dualista entre el classicisme i la innovació, entre allò que no vol desaparèixer i allò que vol créixer ( però com sóc/som una mica impresentables ho fem avui, dijous). Podríem comparar-ho amb la filosofia de valors blaugranes davant l’estil generacional que es porta avui en dia, rebentar mercats. Fins i tot podria ser el solitari, macarra i romàntic Humphrey Bogart davant el “musculitos” Mario Casas.

Dit això, la elegida per ser presentada és la Trappistes Rochefort. Pertany a la banda dels clàssics, que pel fet de ser els primers es diu que son els millors; tot son opinions.

La Trapistes Rochefort és una cervesa negra i com indica el seu nom, trapista. Prové de l’Abadia Saint-Remy, i les seves dimensions modestes permeten un perfecte control de la elaboració, fabricació i distribució de la cervesa. Segueixen el model trapense, és a dir no comercialitzen la beguda per fer-se rics sinó per subsistir, treballen per viure no al revés. La elaboren: l’aigua de manantial, malta de civada, llúpol, sucre i llevat. Té un gust fort, afruitat i sec. Coneixem tres tipus de Rocherforts:



Trappistes Rochefort 6

La Rochefort 6 té un volum de 7,5º. Té un aroma fi que li dóna un toc delicat. És la més antiga de les tres. Va ser la única embotellada abans del 1958 en 1/3 i en ¾ de litre a la vegada. Té un fort aroma de malta i és lleugerament amarga.



Trappistes Rochefort 8

És la última de la gamma, va néixer als voltants de 1955 i només es bevia per les festes de cap d’any. Té 9,2º d’alcohol i és de caràcter viril, molt encertada per beure-la entre amics. Vist l’èxit, el monjos van optar per produir-la regularment. Té l’honor de ser nombrada com “Spéciale”.

Trappistes Rochefort 10

Té 11,3º d’alcohol i té un gust fort que requereix concentració atmosfera adequada per degustar-la. Es recomana fer-ho amb sobrietat. A la Rochefort 10 li diuen la “Merveille”.

dilluns, 6 de juny del 2011

SAN MIGUEL - ESTRELLA DAMM ( CATALUNYA)

El Sr. Fajardo ( gran bebedor) em va demanar fa uns dies una petita comparativa o "pelea de gallos" entre les dos cerveses més consumides en la nostre ciutat, la San Miguel i l' Estrella Damm. Dos cerveses que tenen seguidors i detractors per igual, i que jo em limito en aquest article a fer-ne un petit repàs històric i un petit anàlisi gustatiu. Evidentment... UP THE DAMM!!







Començarem doncs per la San Miguel, una cervesa que té el seu orígen al 1890 al barri de San Miguel, a Manila, Filipines ( antiga colònia espanyola), on uns monjos ( sembla que aquest col.lectiu d'homes els hi agrada empinar el colze...) feien la seva pròpia cervesa important tots els ingredients de la Península Ibèrica mitjançant el transport marítim.

La fama que va agafar aquesta cervesa arreu de la colònia no va passar desapercebuda en territori ibèric, on uns petits empresaris lleidatans es van interessar en portar la producció de la cervesa San Miguel a territori català, fent algunes visites de cortesia als monjos hispano-filipins.

El primer antecedent de la fàbrica ja en territori català és del 1946, on a Lleida es comença a fabricar una cervesa anomenada " la Segarra", però no és fins al 1957 en que surt la primera producció de cervesa San Miguel pròpiament dita, amb tres objectius clars: El.laborar una cervesa de qualitat especial ( sembla que encara no ho han aconseguit), distribuir-la per tot el territori ibèric i exportar-la al extranger a mig i llarg termini.

Els anys 60 va ser la seva època daurada, creixent en volum de producció i de negoci a causa del creixement de l'economia espanyola i l'entrada dels primers turistes, i fins a dia d'avui no ha parat de créixer format amb Mahou el grup cerveser més important de l'estat espanyol.

La icona del grup és la cervesa San Miguel, la lager més popularitzada que es pot trobar a mode de barril i/o botella a la quasi totalitat dels bars gironins. És una cervesa que personalment crec que no té personalitat, cervesa vulgar per treure la sed, que quan està freda és mínimament comestible, però a la que agafa una mica de temperatura no serveix ni per regar les plantes. Una cosa que té bona són les seves campanyes publicitaries, que arriben i es queden a la gran majoria de la població, i és que qui no recorda el: " San Miguel, allà on va triomfa" ?


La companyia cervesera Damm neix al 1876 a la ciutat de Barcelona, gràcies al alsacià August Kuentzmann Damm i el mestre cerveser Joseph Damm. Ben aviat es va popularitzar la seva cervesa, anomenada " Strasburger", sobretot en les terraces de la Rambla i en les festes estivals dels seus barris. La companyia va créixer molt arribant a tenir fins 300 treballadors i tenint la obligació de traslladar-se de lloc, arribant a la mítica fàbrica que encara avui perdura al Carrer Rosselló ( la antiga fàbrica es situava a les afores de la ciutat).

En aquells anys l'empresa va canviar varies vegades de nom, de la mateixa manera que la seva cervesa insígnia també va canviar alguna vegada la nomenclatura, arribant finalment a l' Estrella Damm, la cervesa que ha perdurat fins a dia d'avui esdevenint una icona a nivell nacional ( Catalunya). Cal destacar que el grup Damm és un grup cerveser independent, que ha sabut conservar l'essència del grup, essent pioners en cerveses arreu de l'estat ( Bock Damm, Voll Damm, WeissDamm, Inèdit, ...) i que últimament ha fet unes campanyes publicitàries molt bones, participant a més a mil i un aconteixements esportius ( Barcelona World Race, F.C. Barcelona, ...).


L' Estrella Damm ( la cervesa més famosa i consumida del grup) ha esdevingut per a molts de nosaltres la millor amiga dins del bar, la trobem arreu i quasi sempre acabem bebent-la. Es tracta d'una cervesa lager, amb un gust clar a llúpol fent pensar en molts casos a les cerveses Txèques.













dissabte, 4 de juny del 2011

LUTÈCE ( FRANÇA)

Lutetia Parisiorum ( Lutetia, Lukotekia, i varis noms més), així s'anomenava en llatí a l'actual capital de l'estat francès, la gran metropoli de París. El nom en francès però, sembla que és Lutèce i de aquí la inspiració per a aquesta cervesa que us presento avui.


Es tracta de una cervesa forta en gust, amb mol de cos, on es palpa molt la malta i el llúpol ( el llúpol utilitzat és de la regió de borgonya, al sur de la regió de Illa de França, on París n'és la capital). És una cervesa amb una inspiració belga, ja que té un lleuger gust a caramel ( molt típic de les cerveses belgues) i té una graduació alcohòlica de 6,4%. Molt recomenable pendre-la en àpats forts com estofats i carns de caça, tot i que també és agradable fent el vermut amb unes racions de formatges...

dijous, 2 de juny del 2011

SINK THE BISMARK ( ESCÒCIA)


Avui seguirem amb la secció de cerveses monjos i hooligans que habitualment és els dimecres però per motius personals (alcohol) no l’hem pogut publicar tal dia.

Avui cambiarem una mica el registre tradicional de la setmana passada per parlar de cerveses creades per Hooligans. La escollida és la Sink the bismark, la cervesa més forta del món.

Sink the bismark és una cervesa de 41% el qual la converteix en una bomba. Va ser creada, entre altres motius, per la competència que tenen amb una destil·leria alemanya per la glòria en quan a graduació (Schorschbrau 40%). El seu nom fa referència al cuirassat alemany desplegat a la segona guerra mundial i la traducció literal és “enfonsa el Bismark”. Va ser creada per una destil·leria escocesa amb 2 Hooligans com a capdavanters Jim Watt i Martin Dickie. El nom d’aquesta és Brewdog, i a part de ser bar també fan cerveses com ara la Tactical Nuclear Penguin de 32%, la Tokyo beer de 18,2% o la Punk IPA de 5,6%. Son totalment alternatius en quan a la creació de cervesa i diuen que el seu target son els punks i la gent que estigui disposada a tenir personalitat cervesera. Els processos d’elaboració son complicats ja que son grans innovadors en aquest món, algunes cerveses passen per processos de congelació entre altres.

Brewdog ha sigut molt criticada pel responsable de l’enfocament de l’alcohol a Escòcia ja que segons ell son una mala influència per tota aquella gent que en el país tenia problemes amb aquest tipus de begudes, que son moltes. Tot i així els fundadors de la Brewdog son Hooligans i tot aquets sermons els i son una mica igual per dir-ho subtilment. Hi ha aquella dita que diu: “Si no ens agradés el que fem no ho faríem veritat?”

La Sink the Bismark és difícil d’aconseguir i val al voltant de 40 lliures l’ampolla de 33cl. Segons Watt, no és una cervesa que es pugui beure a la lleugera ja que va agafada de la mà amb la embriaguesa. Considera que exigeix el mateix grau de concentració i preparació mental que el beure un bon whisky.

Els 2 bojos i fundadors van fer un vídeo que penjarem el link a continuació on sortien burlant-se dels seus competidors alemanys, no té desperdici. Dit això us deixem amb l’escrit de la seva pàgina web sobre la Sink i el link del vídeo.

“Un fet inquietant ha sorgit a l'Europa continental que BrewDog s'han trobat impossible d'ignorar.

Armat amb el seu 40% de la cervesa ABV, cervesers alemanys s'han infiltrat en les nostres línies de front, va passar per sota de les defenses i directament en els radars de vostès - els bevedors de cervesa nobles de l'imperi.

Et demanem que mantinguin la calma i seguir al mateix temps saludar els valents esforços de la tàctica nuclear Penguin la caiguda ha permès als alemanys a recuperar el rècord mundial de la cervesa més forta.

Estem traient l'artilleria pesada en aquesta ocasió. Enfonsar el Bismarck és un API quàdruple que conté quatre vegades el llúpol, quatre vegades l'amargor i congelat quatre vegades per crear en un sorprenent 41% ABV.

Es tracta d'IPA amplificat, l'estil més suggestius de la resistència a la cervesa artesanal amb el volum recolzat en l'escala. Bullidor d'aigua va saltar, va saltar i congelar en sec va saltar d'una fruita de profunditat, resina i una aroma picant. Un atac a plena sobrevé al paladar, com el líquid increïblement suau ofereix un crescendo de mel, malta, dolços, olis de llúpol i un torpede d'amargor que dura i dura.”

dimarts, 31 de maig del 2011

L'ART I LA CERVESA

Sempre o molt sovint, relacionem la cervesa més aviat amb els estaments més baixos de la societat (obtenció d'alcohol a un preu molt barat) ja que altres begudes espirituoses o derivats del raïm sovint tenen un preu bastant alt ( sense comptar el tetra brik de Don Simon o la ginebra Sheriton del Mercadona). A vegades però són els estaments més alts de la societat qui fan una ganyota cap a la cervesa i s'apropien de tan preuat brebatge. Al llarg de la història grans artistes de diferents disciplines han basat les seves obres en la cervesa, o si més no l'han fet partícep d'elles. Avui per variar una mica la temàtica del blog faré un repàs de alguns quadres on apareix la cervesa. El primer quadre es titula " El gran bock" creat per Edouard Manet al 1873. El segon es titula " autoretrat amb Saskia" de Rembrandt van Ridjn al 1635. El tercer és " el pati holandès" pintat per Pieter de Hooch a la segona meitat del segle XVII. El següent és "el carrer de la cervesa" de William Hogarth pintat al 1751. I per acabar " en al cafe", també d' Edouard Manet al 1878.


PD: Perdoneu la mala imatge dels quadres, però com no, són trets del google. Si us arribés a interessar fiqueu el títol al buscador i n'hi ha de millors.

diumenge, 29 de maig del 2011

PIETRA ( FRANÇA)

És de domini públic que els corsos tenen tant de francesos com jo de espanyol, però si és cert que tenen algunes similituds, i curiosament la cervesa n'és una. Dic això perquè els franceos són amants de barrejar les cerveses amb alguna altre cosa, per exemple la adelscott o la desperados ( les dos cerveses franceses, dedicades al whisky i el tequila respectivament). En el cas dels corsos l'han fet basant-se amb un fruit molt típic de la illa, la castanya.

La Pietra és la "biera corsa" més famosa de la illa, i fora de ella. És tracta de una cervesa lleugerament àmbar, i amb una graduació alcohòlica bastant adient amb la densitat del brebatge ( un 6% en alcohol). La seva pecularietat recau en que s'afegeix farina de castanya en el procés d'elaboració, otorgant un lleuger i característic gust a la cervesa (esmentar que les castanyes provenen exclusivament de un poble anomenat castagnariccia).


Personalment sóc poc amant de fer invents en la cervesa, diguem-ne que sóc molt tradicional, i mai m'han acabat d'agradar aquests invents.


PD: VISCA EL BARÇA! I VISCA CATALUNYA ( LLIURE)

divendres, 27 de maig del 2011

HEINEKEN (HOLANDA)



Torno amb la secció dels "pixats de burra", i ho faig amb una de aquelles cerveses que mereixeria estar en el podi dels campions ( com sempre dic, és una opinió subjectiva). Avui anomenaré la Heineken, la cervesa més famosa de tot Holanda, una de les més famoses ( i consumides) d' Europa, i el grup cerveser amb un volum de negoci més important del món ja que té accions en companyies cerveseres en més de 90 països arreu del món.



La veritat és que no s'ho mereix, no dic que el seu fundador, el Sr. Gerard Adriaan Heineken al 1863 no intentés fer una bona cervesa, però aquesta beguda ha esdevingut avui en dia més una marca comercial que no un plaer gustatiu. I és que poder degustar una cervesa trapista ( mirar actualització d'ahir) feta amb carinyo per els monjos, i beure després aquesta cosa, crec que no hi ha color.



És una "cervesa" lager, amb un 5% de graduació alcohòlica, i sincerament no li puc trobar cap qualitat a destacar...a part de que passa la sed si la veus molt freda. Ah si! la botella verda es prou maca.



dimecres, 25 de maig del 2011

WESTVLETEREN TRAPPIST ( BÈLGICA)

És dimecres, així que toca parlar de la nostra secció sobre cerveses, monjos i hooligans. M. Simon té la paraula.

Avui us presentem la Westvleteren 12, una cervesa provinent de l’abadia de Saint Sixtus de Westvleteren. Aquesta abadia va ser formada per monjos trapenses l’any 1831, i des de llavors mantenen un estil de vida tranquil, envoltat de parsimònia i sabiduria. Entenen la manera de fer cervesa com una manera de sobreviure no com un negoci comercial com és el cas de la majoria de cerveses actuals.
La West 12 és una cervesa de tipus ale com totes les trapenses, és fosca, densa i penetrant i gaudeix d’una graduació alta en quan a alcohol es refereix, concretament 10º. Té un gust fort amb una gran quantitat de matisos que la fan rica en sabor i t’atrapa en la seva màgia.

És important afegir que no és l’única cervesa que es produeix a l’abadia de Saint Sixtus, també s’hi pot trobar la Westvleteren 8, amb 8º d’alcohol i la Westvleteren Blonde, que com el nom indica és rossa i té una graduació de 5’8. Aquestes dues classificacions dins la mateixa abadia gaudeixen d’un cert prestigi tot i que no estan a l’alçada de la seva mare la West 12.

El 2005 va ser un bon any per aquesta cervesa ja que va sortir elegida com la millor cervesa del món per la ratebeer.com amb un salt automàtic cap a la glòria eterna. Encara que pels monjos de Saint Sixtus els i va ser completament igual, segueixen produint amb la mateixa parsimònia i amb la mateixa filosofia, limiten la seva producció i encara més la seva venda, no creuen en fer diners amb aquesta cervesa ja que és part de la seva vida i la seva vida és més íntegre que la de molts altres. Segueix tenint el mateix preu, que ve a ser el de 33 euros la caixa de 24 cerveses. Un detall curiós és que només son 3 els monjos que treballen en la Westvleteren així que si volguessin incrementar la seva producció s’hauria d’augmentar el número de treballadors, contractar distribuïdors, etc. No els interessa.
Tenen una manera força extravagant a l’hora de limitar les caixes i la seva venda. Es venen per comprador i només deixen que cada matrícula s’emporti una caixa, no més. S’ha de reservar per telèfon prèviament i els fan prometre als compradors que no la vendran, que serà ell mateix qui decidirà el qui està preparat per beure-la o no beure-la. És legal comprar-la, és legal consumir-la però no és legal vendre-la, el càstig etern recaurà sobre qui ho faci (moralment parlant és clar). Tot i que si no hi hagués mercat negre, seria molt difícil que es pogués degustar. Així que dit això, es pot preveure que la dificultat de provar una Westvleteren és més que elevada. Una de les maneres d’aconseguir-ne és per internet, i l’altra és visitar algunes tabernes a Bèlgica on la distribueixin o fins i tot a USA.

No es preocupen per entrar en competicions de cerveses, ells tenen altres creences i per començar pensen que totes les cerveses de les seves comunitats son igual de bones. Creuen en l’ànima, en l’esperit de les persones, amb la feina ben feta i no entren en cap tipus de polèmica moral, estan per sobre de tot això.

dimarts, 24 de maig del 2011

STELLA ARTOIS ( BÈLGICA)

Després de la ressaca política que han deixat les eleccions municipals (i autonòmiques al país veí), la vida continua, i el meu blog també. Aprofitant la benentesa, se m'ha acudit que un dia puc dedicar algun missatge a la relació entre la política i la cervesa, pot ser interessant, no creieu?



Bé, anem per feina, avui us presento una de les millors lagers existents en el mercat, una de les més venudes i una de les més exportades, la Stella Artois. Es tracta de una cervesa belga, lager com ja he esmentat unes línies més amunt, amb una graduació molt correcte (5,2 %) on el gust a cereal i llúpol està molt equilibrat, transportant al bebedor a un petit orgasme gustatiu...


Aquesta cervesa té el seu orígen al 1717, i dia rere dia s'ha guanyat els millors paladars del mercat belga ( un mercat molt competitiu, capitanejat per altres tipus de cervesa). Cal dir que és una cervesa molt exportada, a Holanda, França i sobretot al Regne Unit, on ha esdevingut una de les lagers més vengudes dels mítics pubs, sobrepassant la merda de la heineken o altres cerveses més comercials.




PD: Si alguna vegada us heu preguntat d'on trec les fotos, és molt senzill, google imagenes. Si algun dia veieu això xapat d'un dia a l'altre sense explicació alguna, és perquè me l'han xapat per drets d'autor.

diumenge, 22 de maig del 2011

HASSERÖDER ( ALEMANYA)



Molt famosa pel seu urogall de l'etiqueta ( diria que és un urogall...), la hasseröder s'ha convertit es una de les cerveses més vengudes del mercat alemany, un dels mercats més competitius tan qualitativament com quantitativament.

Es tracta de una lager tipicament europea, amb cos, on destaca lleugerament el llúpol i té una espuma consistent ( molt important per la no oxidació de la cervesa); A més no és excessivament alcohòlica, té només 4,8% en alcohol.



També cal esmentar els premis i distincions que ha rebut aquesta cervesa pel que fa a la seva fàbrica, molt adaptada pel que fa a les energies renovables i sostenibles, mantenint així una harmonia quasi perfecte amb el medi ambient.

divendres, 20 de maig del 2011

FISCHER ( FRANÇA)



Seguim amb la tònica habitual de aquest blog, la de repassar les millors ( o si més no, les més singulars) cerveses existents al mercat.

Sempre s'ha dit que la regió d'Alsàcia, a França, ha estat la cuna de grans cerveses i grans mestres cervesers ( un exemple si no recordo malament és la del fundador de cerveses Damm, el Sr. August K. Damm). Avui us porto una de aquestes grans creacions, la cervesa Fischer, de gran renom arreu del vell continent i que a la nostre petita però acollidora ciutat podem trobar al City Arms ( o almenys fa un temps hi era).

Es tracta d'una cervesa lager amb un 6% de graduació alcohòlica, on el gust a cereal queda molt ben harmonitzat amb l'alcohol i a la vegada el gas carbònic. Personalment la recomanu ja que és de aquelles cerveses que no es fa pesada ni aburrida.


Com a curiositat destacar la botella, de aquelles fetes a l'antigua on l'eqtuiqueta es minsa i el vidre està gravat.

dimecres, 18 de maig del 2011

CERVESES, MONJOS I HOOLIGANS





D'entrada volem obrir una nova secció dins el blog que tindrà vigència cada dimecres durant les pròximes setmanes a càrrec del gran bebedor i millor persona M. Simon. El motiu d'aquesta nova secció no és altre que aprofundir una mica més en el món de la cervesa, amb una temàtica una mica diferent del que és normal en aquest blog.


Aquest nou apartat consistirà en recaptar informació sobre dos pols oposats que avui en dia semblen disposats a fer-se ombra l'un a l'altre.

El primer bàndol està format pel conjunt de tradicions dels monjos del s. XVI que perduren en l'actualitat amb la finalitat d'elaborar cerveses artesanals, és a dir, que durant el procés de elaboració no es faci servir cap producte químic. Actualment n'hi ha molt poques d'aquest estil, i amb la continuitat d'aquestes tradicions fan apologia a la constància i a la feina ben feta. És interessant remarcar la seva integritat davant de la quantitat d'avenços químics perquè avui en dia queden molt poques cerveses que siguin realment artesanals. Un dels seus lemes és que "només seràs un bon monjo quan visquis de la feina feta per les teves mans".

Per altra banda tenim els "Hooligans", que amb aquest nom no vol dir que totes les cerveses no artesanals i per tant elaborades amb productes químics siguin fetes per "hooligans", senzillament és que ens centrarem en les que sí ho siguin. La veritat és que d'aquest tipus de cervesa n'hi han molt poques. Pot semblar fins i tot extrany ja que, comentant-ho amb un expert en la matèria, em va evidenciar la seva desconeixença en el tema, així que anirem amb peus de plom. La característica que val més la pena remarcar és la seva radicalitat; és una paraula molt amplia però nosaltres volem agafar la branca de l'agressivitat. Són cerveses amb alta graduació d'alcohol fent referència així a la duresa dels mateixos. Aquest tipus de cervesa s'elabora fent experiments amb productes químics però la finalitat és la mateixa que les artesanals, guanyar-se el paladar del públic.

No està de més dir que aquest tipus de cerveses ( tant les artesanals com les no artesanals) gaudeixen de personalitat pròpia i que cadascuna d'elles té un moment indicat per ser ingertes. No són cerveses que es puguin beure a la terrassa de qualsevol bar i amb dos o tres glops tenir-les enllestides. És mereixen un grau més alt de premeditació, reflexió i conclusió.

Ja per acabar, hem volgut comparar aquests dos extrems perquè sembla que els experiments del s. XXI estan disposats a deixar de banda la tradició. El temps dirá...


P.D: En les pròximes publicacions anirem classificant cerveses dels dos tipus amb la seva explicació corresponent!

diumenge, 15 de maig del 2011

TIPUS DE CERVESA



Aquest el nostre país ( molt petit però molt gran a la vegada) està clarament influenciat per la beguda del Déu Bacus ( o Baco), el vi. És molt comú anar a un restaurant i demanar un crianza, un tempranillo, un reserva, etc. Els tipus i/o marques de vins són infinits i més o menys el poble en té una cultura bastant acceptable. No és el cas de la cervesa, on la majoria dels ciutadants només coneix una o dos marques de cervesa ( Estrella i San Miguel) i ja no diguem tipus de cervesa...

És per això que l'actualització d'avui va destinada a la difusió d'estils de cervesa ( la difusió de marques la faig a diari), així quan anem a un bar i a la etiqueta de una cervesa hi llegim per exemple bitter o lambic, sabrem el que estem beben. Cal dir que la llista que faig avui és la més normalitzada que hi ha a nivell internacional, ja que alguns països passen olímpicament d'aquestes nomenclatures i anomenen a les cerveses com els hi ve bé.


ABADIA: Cervesa d'orígen belga, d'alta fermentació, acostuma a ser bastant densa i forta de gust. Normalment té una segona fermentació en botella i pot ser rossa, ambar o fosca. Per ficar un exemple la Leffe o Grimbergen.

ALE: Cervesa anglesa d'alta fermentació ( tot i que els belgues també en fan) amb una graduació alcohòlica mitjana i de colors basicament rojencs. Una Ale pot tenir diferents branques, hi trobem la Pale Ale, la Mild Ale, la Bitter, la Stout, o una Barley Wine... Per exemple podem trobar-hi la Newcastle, la Guinnes, Bombardier, etc. S'ha de dir que les Ales mereixen un episodi apart a causa de la seva complexitat i diferents variants.

ALT: Terminologia que es dóna a les cerveses alemanes d'alta fermentació o cerveses velles. Són cerveses turbies, però poc fortes i baixes en alcohol. Es concentren bàsicament a la zona de Dusseldorf. hi trobem la schlösser.

BLANCA: Cervesa belga ( i també d'alguna part d' Holanda) a base de blat que s'acostuma a aromatitzar amb espècies. Molt característic el seu gust àcid, destinat principalment a treure la sed dels estius. Com a exemple hi trobem la hoegaarden.

BOCK: Nom que es dona a Alemanya a les cerveses fortes ( que no vol dir molt alcohòliques). Aquest es un terme una mica ambigu ja que a França pot tenir altres connotacions. Un exemple proper és la Bock Damm.

ESPECIAL: Nom administratiu que es dona a França per designar les cerveses que tenen més de 5º d'alcohol. Però a Bèlgica s'aplica a totes les cerveses que no són pils o gueuzes.

GUARDA: Especifica que la cervesa ha estat madurada en bodega més temps del normal. També dóna nom a un estil de cervesa fet a la part francesa de Flandes.

GUEUZE: Cervesa belga feta a partir de la barreja de lambics (velles i joves), i que estan embotellades en botelles d'estil cava. Un exemple pot ser la Lindemans.

HELL: A Alemanya designa totes aquelles pils normals i corrents per diferenciarles de les cerveses de Munich. Per exemple la Spaten o Löwenbräu.

KRIEK: Cervesa Lambic on el fabricant hi ha fet madurar cireres durant varis mesos. La Morte Subite ( que la podeu trobar als supermercats Bonpreu) n'és un exemple.

LAGER: En Alemany ve a significar "guardar", en referència a guardar en fred les cerveses de baixa fermentació. Però la paraula ha evolucionat i avui en dia serveix per designar totes aquelles cerveses corrents de baixa fermentació, normalment rosses, tot i que hi ha països que les tenen més fosques, com per exemple Alemanya. Un exemple és la mundialment famosa Heineken.

LAMBIC: Cervesa belga, a base de cibada, blat i llúpol, obtinguda per fermentació espontània i que madura entre un i dos anys. És una especialitat de la zona de Brusel.les i els seus café-bars.

PILS: Cervesa pràcticament calcada a la lager, però que està una mica més llupolitzada que la lager. Té el seu orígen a la ciutat Checa de Plzen, i sense anar més lluny podem ficar d'exemple la Pilsner Urquell.

PORTER: Cervesa anglesa ( bàsicament de la zona de Londres), d'alta fermentació, molt fosca i molt llupolitzada. És una cervesa en vies d'extinció però sembla que poc a poc se'n recupera el consum i la tradició. Desde aquí faig una crida a tots els cules afortunats que estareu a Wembley que no dubteu a fer-ne unes quantes als pubs del voltant de l'estadi. Hi trobem la Imperial Porter o la Blunderbus.

PREMIUM: Als Estats Units és un terme que s'aplica a les lagers de més qualitat, més daurades i més denses. Bàsicament és un terme publicitari i comercial més que qualitatiu o diferenciador.

RAUCHBIER: Especialitat de la zona de Bamberg ( Baviera, Alemanya). Són cerveses amb un gust fumat. Molt difícils de trobar al nostre país, Catalunya.

SIN ALCOHOL: " No hase falta desir nada más", ESQUIROLS!!!!

TRAPENSE: Només hi han 7 trapenses en tot el món ( 6 belgues i 1 holandesa). Són cerveses que encara són fetes pels monjos segons la llei de la trapa ( que no sé ben bé què vol dir). Podem trobar-hi la Chimay.

WEISSE-WEIZENBIER: Cercesa alemanya a base de blat i cibada ( a casa nostre popularment dites de blat). No té una zona de denominació d'orígen, ja que es fa a "lo largo i ancho" d'Alemanya. Cervesa que destaca per la seva turbidesa, tot i que té diferents variants com la Dunkel, més fosca del que és normal. Va molt bé a l'estiu per treure la sed. Exemples clars els trobem en la Franziskaner o Erdinger.


I bueno aquí acaba tota la parrafada. Evidentment m'he deixat estils, variants i mil i una coses, però més endavant ja farem una altre repassada.

dissabte, 14 de maig del 2011

CRUZCAMPO ( ESPANYA)



Segona actualització de la secció de cerveses NO recomenables, avui li toca com no a un clàssic, la Cruzcampo espanyola. Aquesta cervesa té el seu orígen a la zona d' Andalusia ( zona calorosa per excel.lència) on ha esdevingut una beguda de referència ( sobretot quan juga " la roja").

Es tracta de una cervesa molt simple, amb una graduació de un 5%, molt refrescant això si, i amb una lleugera amargor al final del trago segurament per accentuar la sensació refrescant i de eliminar la sed.

Per contra del que pugui semblar a causa de la seva baixa qualitat com a cervesa, l'empresa està creixent molt en producció, sobretot exportacions ( cosa que no s'enten...). Personalment trobu que només es pot beure fregant el límit de congelació i amb molta calor, perquè a la que s'escalfa una mica comprovareu tot el seu "potencial".

dijous, 12 de maig del 2011

O'HARA'S CELTIC STOUT ( IRLANDA)



Irlanda, el país on més s'han implantat les cerveses stout, no vol viure de les mítiques Guinness i Murphy's, sinó que hi ha emprenedors disposats a crear la seva pròpia cervesa, alguns amb més èxit que d'altres.

Un cas d'èxit és la O'hara's celtic stout, una cervesa creada i dirigida per els germans O'hara desde el 1998, a la ciutat de Carlow. Es tracta d'una stout amb una graduació alcohòlica del 4,3%i com la majoria de les stouts destaca per el seu gust fort, amb la característica de que aquesta té un lleuger gust a nous.


L'èxit els hi va arribar aviat als germans O'hara, i és que l'any 2000 ja va ser premiada amb una medalla d'or de la indústria cervesera.

dimarts, 10 de maig del 2011

LLEI DE PURESA ALEMANA ( REINHEITSGEBOT)











La plebe demana i io obeeixo! ja que el sr. iscariot tenia molt de interès en saber de què anava això de la llei de la puresa jo faig la actualització d'avui sobre aquesta llei, en alemany reinheitsgebot.






Al 1516 Guillem IV, elector de Baviera va proclamar una llei que explícitament deia: "només la malta, la cibada i el llúpol, amb exclusió de qualsevol altre producte", podrien entrar en la fabricació de tota beguda que s'anomenés cervesa. Enmarcada en aquella època, molt religiosa per cert, és una llei dirigida a protegir la qualitat de la cervesa envers alguns fabricants laics que utilitzaven en moltes ocasions, ingredients ben estranys.

Curiosament aquesta llei no tracta el llevat en el procés de fabricació, i és que en aquella època era pràcticament desconeguda, i els cervesers confiaven en la fermentació espontània de la cervesa. En altres zones d' Europa també van sortir lleis proteccionistes ( si bé, aquesta és la més famosa) per exemple a França, on va sortir una llei per prohibir el sabó i la calç viva en el procés de fabricació ( evidentment destinat a la neteja i no el consum).



Coneixedors de la tossudesa dels alemanys, la llei va ser reactualitzada al 1976, quan, de manera proteccionista, els cervesers alemanys vetaven l'entrada a les cerveses exteriors, contretament alsacianes però finalment un tractat europeu va prohibir utilitzar aquesta llei per a aquestes finalitats.