CERVESES, MONJOS I HOOLIGANS

D'entrada volem obrir una nova secció dins el blog que tindrà vigència cada dimecres durant les pròximes setmanes a càrrec del gran bebedor i millor persona M. Simon. El motiu d'aquesta nova secció no és altre que aprofundir una mica més en el món de la cervesa, amb una temàtica una mica diferent del que és normal en aquest blog.

Aquest nou apartat consistirà en recaptar informació sobre dos pols oposats que avui en dia semblen disposats a fer-se ombra l'un a l'altre.

El primer bàndol està format pel conjunt de tradicions dels monjos del s. XVI que perduren en l'actualitat amb la finalitat d'elaborar cerveses artesanals, és a dir, que durant el procés de elaboració no es faci servir cap producte químic. Actualment n'hi ha molt poques d'aquest estil, i amb la continuitat d'aquestes tradicions fan apologia a la constància i a la feina ben feta. És interessant remarcar la seva integritat davant de la quantitat d'avenços químics perquè avui en dia queden molt poques cerveses que siguin realment artesanals. Un dels seus lemes és que "només seràs un bon monjo quan visquis de la feina feta per les teves mans".

Per altra banda tenim els "Hooligans", que amb aquest nom no vol dir que totes les cerveses no artesanals i per tant elaborades amb productes químics siguin fetes per "hooligans", senzillament és que ens centrarem en les que sí ho siguin. La veritat és que d'aquest tipus de cervesa n'hi han molt poques. Pot semblar fins i tot extrany ja que, comentant-ho amb un expert en la matèria, em va evidenciar la seva desconeixença en el tema, així que anirem amb peus de plom. La característica que val més la pena remarcar és la seva radicalitat; és una paraula molt amplia però nosaltres volem agafar la branca de l'agressivitat. Són cerveses amb alta graduació d'alcohol fent referència així a la duresa dels mateixos. Aquest tipus de cervesa s'elabora fent experiments amb productes químics però la finalitat és la mateixa que les artesanals, guanyar-se el paladar del públic.

No està de més dir que aquest tipus de cerveses ( tant les artesanals com les no artesanals) gaudeixen de personalitat pròpia i que cadascuna d'elles té un moment indicat per ser ingertes. No són cerveses que es puguin beure a la terrassa de qualsevol bar i amb dos o tres glops tenir-les enllestides. És mereixen un grau més alt de premeditació, reflexió i conclusió.

Ja per acabar, hem volgut comparar aquests dos extrems perquè sembla que els experiments del s. XXI estan disposats a deixar de banda la tradició. El temps dirá...

P.D: En les pròximes publicacions anirem classificant cerveses dels dos tipus amb la seva explicació corresponent!