És dimecres, així que toca parlar de la nostra secció sobre cerveses, monjos i hooligans. M. Simon té la paraula.
Avui us presentem la Westvleteren 12, una cervesa provinent de l’abadia de Saint Sixtus de Westvleteren. Aquesta abadia va ser formada per monjos trapenses l’any 1831, i des de llavors mantenen un estil de vida tranquil, envoltat de parsimònia i sabiduria. Entenen la manera de fer cervesa com una manera de sobreviure no com un negoci comercial com és el cas de la majoria de cerveses actuals.
La West 12 és una cervesa de tipus ale com totes les trapenses, és fosca, densa i penetrant i gaudeix d’una graduació alta en quan a alcohol es refereix, concretament 10º. Té un gust fort amb una gran quantitat de matisos que la fan rica en sabor i t’atrapa en la seva màgia.
És important afegir que no és l’única cervesa que es produeix a l’abadia de Saint Sixtus, també s’hi pot trobar la Westvleteren 8, amb 8º d’alcohol i la Westvleteren Blonde, que com el nom indica és rossa i té una graduació de 5’8. Aquestes dues classificacions dins la mateixa abadia gaudeixen d’un cert prestigi tot i que no estan a l’alçada de la seva mare la West 12.
El 2005 va ser un bon any per aquesta cervesa ja que va sortir elegida com la millor cervesa del món per la ratebeer.com amb un salt automàtic cap a la glòria eterna. Encara que pels monjos de Saint Sixtus els i va ser completament igual, segueixen produint amb la mateixa parsimònia i amb la mateixa filosofia, limiten la seva producció i encara més la seva venda, no creuen en fer diners amb aquesta cervesa ja que és part de la seva vida i la seva vida és més íntegre que la de molts altres. Segueix tenint el mateix preu, que ve a ser el de 33 euros la caixa de 24 cerveses. Un detall curiós és que només son 3 els monjos que treballen en la Westvleteren així que si volguessin incrementar la seva producció s’hauria d’augmentar el número de treballadors, contractar distribuïdors, etc. No els interessa.
Tenen una manera força extravagant a l’hora de limitar les caixes i la seva venda. Es venen per comprador i només deixen que cada matrícula s’emporti una caixa, no més. S’ha de reservar per telèfon prèviament i els fan prometre als compradors que
no la vendran, que serà ell mateix qui decidirà el qui està preparat per beure-la o no beure-la. És legal comprar-la, és legal consumir-la però no és legal vendre-la, el càstig etern recaurà sobre qui ho faci (moralment parlant és clar). Tot i que si no hi hagués mercat negre, seria molt difícil que es pogués degustar. Així que dit això, es pot preveure que la dificultat de provar una Westvleteren és més que elevada. Una de les maneres d’aconseguir-ne és per internet, i l’altra és visitar algunes tabernes a Bèlgica on la distribueixin o fins i tot a USA.
No es preocupen per entrar en competicions de cerveses, ells tenen altres creences i per començar pensen que totes les cerveses de les seves comunitats son igual de bones. Creuen en l’ànima, en l’esperit de les persones, amb la feina ben feta i no entren en cap tipus de polèmica moral, estan per sobre de tot això.
Avui us presentem la Westvleteren 12, una cervesa provinent de l’abadia de Saint Sixtus de Westvleteren. Aquesta abadia va ser formada per monjos trapenses l’any 1831, i des de llavors mantenen un estil de vida tranquil, envoltat de parsimònia i sabiduria. Entenen la manera de fer cervesa com una manera de sobreviure no com un negoci comercial com és el cas de la majoria de cerveses actuals.
La West 12 és una cervesa de tipus ale com totes les trapenses, és fosca, densa i penetrant i gaudeix d’una graduació alta en quan a alcohol es refereix, concretament 10º. Té un gust fort amb una gran quantitat de matisos que la fan rica en sabor i t’atrapa en la seva màgia.
És important afegir que no és l’única cervesa que es produeix a l’abadia de Saint Sixtus, també s’hi pot trobar la Westvleteren 8, amb 8º d’alcohol i la Westvleteren Blonde, que com el nom indica és rossa i té una graduació de 5’8. Aquestes dues classificacions dins la mateixa abadia gaudeixen d’un cert prestigi tot i que no estan a l’alçada de la seva mare la West 12.
El 2005 va ser un bon any per aquesta cervesa ja que va sortir elegida com la millor cervesa del món per la ratebeer.com amb un salt automàtic cap a la glòria eterna. Encara que pels monjos de Saint Sixtus els i va ser completament igual, segueixen produint amb la mateixa parsimònia i amb la mateixa filosofia, limiten la seva producció i encara més la seva venda, no creuen en fer diners amb aquesta cervesa ja que és part de la seva vida i la seva vida és més íntegre que la de molts altres. Segueix tenint el mateix preu, que ve a ser el de 33 euros la caixa de 24 cerveses. Un detall curiós és que només son 3 els monjos que treballen en la Westvleteren així que si volguessin incrementar la seva producció s’hauria d’augmentar el número de treballadors, contractar distribuïdors, etc. No els interessa.
Tenen una manera força extravagant a l’hora de limitar les caixes i la seva venda. Es venen per comprador i només deixen que cada matrícula s’emporti una caixa, no més. S’ha de reservar per telèfon prèviament i els fan prometre als compradors que
no la vendran, que serà ell mateix qui decidirà el qui està preparat per beure-la o no beure-la. És legal comprar-la, és legal consumir-la però no és legal vendre-la, el càstig etern recaurà sobre qui ho faci (moralment parlant és clar). Tot i que si no hi hagués mercat negre, seria molt difícil que es pogués degustar. Així que dit això, es pot preveure que la dificultat de provar una Westvleteren és més que elevada. Una de les maneres d’aconseguir-ne és per internet, i l’altra és visitar algunes tabernes a Bèlgica on la distribueixin o fins i tot a USA.No es preocupen per entrar en competicions de cerveses, ells tenen altres creences i per començar pensen que totes les cerveses de les seves comunitats son igual de bones. Creuen en l’ànima, en l’esperit de les persones, amb la feina ben feta i no entren en cap tipus de polèmica moral, estan per sobre de tot això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada