dimarts, 31 de maig del 2011

L'ART I LA CERVESA

Sempre o molt sovint, relacionem la cervesa més aviat amb els estaments més baixos de la societat (obtenció d'alcohol a un preu molt barat) ja que altres begudes espirituoses o derivats del raïm sovint tenen un preu bastant alt ( sense comptar el tetra brik de Don Simon o la ginebra Sheriton del Mercadona). A vegades però són els estaments més alts de la societat qui fan una ganyota cap a la cervesa i s'apropien de tan preuat brebatge. Al llarg de la història grans artistes de diferents disciplines han basat les seves obres en la cervesa, o si més no l'han fet partícep d'elles. Avui per variar una mica la temàtica del blog faré un repàs de alguns quadres on apareix la cervesa. El primer quadre es titula " El gran bock" creat per Edouard Manet al 1873. El segon es titula " autoretrat amb Saskia" de Rembrandt van Ridjn al 1635. El tercer és " el pati holandès" pintat per Pieter de Hooch a la segona meitat del segle XVII. El següent és "el carrer de la cervesa" de William Hogarth pintat al 1751. I per acabar " en al cafe", també d' Edouard Manet al 1878.


PD: Perdoneu la mala imatge dels quadres, però com no, són trets del google. Si us arribés a interessar fiqueu el títol al buscador i n'hi ha de millors.

diumenge, 29 de maig del 2011

PIETRA ( FRANÇA)

És de domini públic que els corsos tenen tant de francesos com jo de espanyol, però si és cert que tenen algunes similituds, i curiosament la cervesa n'és una. Dic això perquè els franceos són amants de barrejar les cerveses amb alguna altre cosa, per exemple la adelscott o la desperados ( les dos cerveses franceses, dedicades al whisky i el tequila respectivament). En el cas dels corsos l'han fet basant-se amb un fruit molt típic de la illa, la castanya.

La Pietra és la "biera corsa" més famosa de la illa, i fora de ella. És tracta de una cervesa lleugerament àmbar, i amb una graduació alcohòlica bastant adient amb la densitat del brebatge ( un 6% en alcohol). La seva pecularietat recau en que s'afegeix farina de castanya en el procés d'elaboració, otorgant un lleuger i característic gust a la cervesa (esmentar que les castanyes provenen exclusivament de un poble anomenat castagnariccia).


Personalment sóc poc amant de fer invents en la cervesa, diguem-ne que sóc molt tradicional, i mai m'han acabat d'agradar aquests invents.


PD: VISCA EL BARÇA! I VISCA CATALUNYA ( LLIURE)

divendres, 27 de maig del 2011

HEINEKEN (HOLANDA)



Torno amb la secció dels "pixats de burra", i ho faig amb una de aquelles cerveses que mereixeria estar en el podi dels campions ( com sempre dic, és una opinió subjectiva). Avui anomenaré la Heineken, la cervesa més famosa de tot Holanda, una de les més famoses ( i consumides) d' Europa, i el grup cerveser amb un volum de negoci més important del món ja que té accions en companyies cerveseres en més de 90 països arreu del món.



La veritat és que no s'ho mereix, no dic que el seu fundador, el Sr. Gerard Adriaan Heineken al 1863 no intentés fer una bona cervesa, però aquesta beguda ha esdevingut avui en dia més una marca comercial que no un plaer gustatiu. I és que poder degustar una cervesa trapista ( mirar actualització d'ahir) feta amb carinyo per els monjos, i beure després aquesta cosa, crec que no hi ha color.



És una "cervesa" lager, amb un 5% de graduació alcohòlica, i sincerament no li puc trobar cap qualitat a destacar...a part de que passa la sed si la veus molt freda. Ah si! la botella verda es prou maca.



dimecres, 25 de maig del 2011

WESTVLETEREN TRAPPIST ( BÈLGICA)

És dimecres, així que toca parlar de la nostra secció sobre cerveses, monjos i hooligans. M. Simon té la paraula.

Avui us presentem la Westvleteren 12, una cervesa provinent de l’abadia de Saint Sixtus de Westvleteren. Aquesta abadia va ser formada per monjos trapenses l’any 1831, i des de llavors mantenen un estil de vida tranquil, envoltat de parsimònia i sabiduria. Entenen la manera de fer cervesa com una manera de sobreviure no com un negoci comercial com és el cas de la majoria de cerveses actuals.
La West 12 és una cervesa de tipus ale com totes les trapenses, és fosca, densa i penetrant i gaudeix d’una graduació alta en quan a alcohol es refereix, concretament 10º. Té un gust fort amb una gran quantitat de matisos que la fan rica en sabor i t’atrapa en la seva màgia.

És important afegir que no és l’única cervesa que es produeix a l’abadia de Saint Sixtus, també s’hi pot trobar la Westvleteren 8, amb 8º d’alcohol i la Westvleteren Blonde, que com el nom indica és rossa i té una graduació de 5’8. Aquestes dues classificacions dins la mateixa abadia gaudeixen d’un cert prestigi tot i que no estan a l’alçada de la seva mare la West 12.

El 2005 va ser un bon any per aquesta cervesa ja que va sortir elegida com la millor cervesa del món per la ratebeer.com amb un salt automàtic cap a la glòria eterna. Encara que pels monjos de Saint Sixtus els i va ser completament igual, segueixen produint amb la mateixa parsimònia i amb la mateixa filosofia, limiten la seva producció i encara més la seva venda, no creuen en fer diners amb aquesta cervesa ja que és part de la seva vida i la seva vida és més íntegre que la de molts altres. Segueix tenint el mateix preu, que ve a ser el de 33 euros la caixa de 24 cerveses. Un detall curiós és que només son 3 els monjos que treballen en la Westvleteren així que si volguessin incrementar la seva producció s’hauria d’augmentar el número de treballadors, contractar distribuïdors, etc. No els interessa.
Tenen una manera força extravagant a l’hora de limitar les caixes i la seva venda. Es venen per comprador i només deixen que cada matrícula s’emporti una caixa, no més. S’ha de reservar per telèfon prèviament i els fan prometre als compradors que no la vendran, que serà ell mateix qui decidirà el qui està preparat per beure-la o no beure-la. És legal comprar-la, és legal consumir-la però no és legal vendre-la, el càstig etern recaurà sobre qui ho faci (moralment parlant és clar). Tot i que si no hi hagués mercat negre, seria molt difícil que es pogués degustar. Així que dit això, es pot preveure que la dificultat de provar una Westvleteren és més que elevada. Una de les maneres d’aconseguir-ne és per internet, i l’altra és visitar algunes tabernes a Bèlgica on la distribueixin o fins i tot a USA.

No es preocupen per entrar en competicions de cerveses, ells tenen altres creences i per començar pensen que totes les cerveses de les seves comunitats son igual de bones. Creuen en l’ànima, en l’esperit de les persones, amb la feina ben feta i no entren en cap tipus de polèmica moral, estan per sobre de tot això.

dimarts, 24 de maig del 2011

STELLA ARTOIS ( BÈLGICA)

Després de la ressaca política que han deixat les eleccions municipals (i autonòmiques al país veí), la vida continua, i el meu blog també. Aprofitant la benentesa, se m'ha acudit que un dia puc dedicar algun missatge a la relació entre la política i la cervesa, pot ser interessant, no creieu?



Bé, anem per feina, avui us presento una de les millors lagers existents en el mercat, una de les més venudes i una de les més exportades, la Stella Artois. Es tracta de una cervesa belga, lager com ja he esmentat unes línies més amunt, amb una graduació molt correcte (5,2 %) on el gust a cereal i llúpol està molt equilibrat, transportant al bebedor a un petit orgasme gustatiu...


Aquesta cervesa té el seu orígen al 1717, i dia rere dia s'ha guanyat els millors paladars del mercat belga ( un mercat molt competitiu, capitanejat per altres tipus de cervesa). Cal dir que és una cervesa molt exportada, a Holanda, França i sobretot al Regne Unit, on ha esdevingut una de les lagers més vengudes dels mítics pubs, sobrepassant la merda de la heineken o altres cerveses més comercials.




PD: Si alguna vegada us heu preguntat d'on trec les fotos, és molt senzill, google imagenes. Si algun dia veieu això xapat d'un dia a l'altre sense explicació alguna, és perquè me l'han xapat per drets d'autor.

diumenge, 22 de maig del 2011

HASSERÖDER ( ALEMANYA)



Molt famosa pel seu urogall de l'etiqueta ( diria que és un urogall...), la hasseröder s'ha convertit es una de les cerveses més vengudes del mercat alemany, un dels mercats més competitius tan qualitativament com quantitativament.

Es tracta de una lager tipicament europea, amb cos, on destaca lleugerament el llúpol i té una espuma consistent ( molt important per la no oxidació de la cervesa); A més no és excessivament alcohòlica, té només 4,8% en alcohol.



També cal esmentar els premis i distincions que ha rebut aquesta cervesa pel que fa a la seva fàbrica, molt adaptada pel que fa a les energies renovables i sostenibles, mantenint així una harmonia quasi perfecte amb el medi ambient.

divendres, 20 de maig del 2011

FISCHER ( FRANÇA)



Seguim amb la tònica habitual de aquest blog, la de repassar les millors ( o si més no, les més singulars) cerveses existents al mercat.

Sempre s'ha dit que la regió d'Alsàcia, a França, ha estat la cuna de grans cerveses i grans mestres cervesers ( un exemple si no recordo malament és la del fundador de cerveses Damm, el Sr. August K. Damm). Avui us porto una de aquestes grans creacions, la cervesa Fischer, de gran renom arreu del vell continent i que a la nostre petita però acollidora ciutat podem trobar al City Arms ( o almenys fa un temps hi era).

Es tracta d'una cervesa lager amb un 6% de graduació alcohòlica, on el gust a cereal queda molt ben harmonitzat amb l'alcohol i a la vegada el gas carbònic. Personalment la recomanu ja que és de aquelles cerveses que no es fa pesada ni aburrida.


Com a curiositat destacar la botella, de aquelles fetes a l'antigua on l'eqtuiqueta es minsa i el vidre està gravat.

dimecres, 18 de maig del 2011

CERVESES, MONJOS I HOOLIGANS





D'entrada volem obrir una nova secció dins el blog que tindrà vigència cada dimecres durant les pròximes setmanes a càrrec del gran bebedor i millor persona M. Simon. El motiu d'aquesta nova secció no és altre que aprofundir una mica més en el món de la cervesa, amb una temàtica una mica diferent del que és normal en aquest blog.


Aquest nou apartat consistirà en recaptar informació sobre dos pols oposats que avui en dia semblen disposats a fer-se ombra l'un a l'altre.

El primer bàndol està format pel conjunt de tradicions dels monjos del s. XVI que perduren en l'actualitat amb la finalitat d'elaborar cerveses artesanals, és a dir, que durant el procés de elaboració no es faci servir cap producte químic. Actualment n'hi ha molt poques d'aquest estil, i amb la continuitat d'aquestes tradicions fan apologia a la constància i a la feina ben feta. És interessant remarcar la seva integritat davant de la quantitat d'avenços químics perquè avui en dia queden molt poques cerveses que siguin realment artesanals. Un dels seus lemes és que "només seràs un bon monjo quan visquis de la feina feta per les teves mans".

Per altra banda tenim els "Hooligans", que amb aquest nom no vol dir que totes les cerveses no artesanals i per tant elaborades amb productes químics siguin fetes per "hooligans", senzillament és que ens centrarem en les que sí ho siguin. La veritat és que d'aquest tipus de cervesa n'hi han molt poques. Pot semblar fins i tot extrany ja que, comentant-ho amb un expert en la matèria, em va evidenciar la seva desconeixença en el tema, així que anirem amb peus de plom. La característica que val més la pena remarcar és la seva radicalitat; és una paraula molt amplia però nosaltres volem agafar la branca de l'agressivitat. Són cerveses amb alta graduació d'alcohol fent referència així a la duresa dels mateixos. Aquest tipus de cervesa s'elabora fent experiments amb productes químics però la finalitat és la mateixa que les artesanals, guanyar-se el paladar del públic.

No està de més dir que aquest tipus de cerveses ( tant les artesanals com les no artesanals) gaudeixen de personalitat pròpia i que cadascuna d'elles té un moment indicat per ser ingertes. No són cerveses que es puguin beure a la terrassa de qualsevol bar i amb dos o tres glops tenir-les enllestides. És mereixen un grau més alt de premeditació, reflexió i conclusió.

Ja per acabar, hem volgut comparar aquests dos extrems perquè sembla que els experiments del s. XXI estan disposats a deixar de banda la tradició. El temps dirá...


P.D: En les pròximes publicacions anirem classificant cerveses dels dos tipus amb la seva explicació corresponent!

diumenge, 15 de maig del 2011

TIPUS DE CERVESA



Aquest el nostre país ( molt petit però molt gran a la vegada) està clarament influenciat per la beguda del Déu Bacus ( o Baco), el vi. És molt comú anar a un restaurant i demanar un crianza, un tempranillo, un reserva, etc. Els tipus i/o marques de vins són infinits i més o menys el poble en té una cultura bastant acceptable. No és el cas de la cervesa, on la majoria dels ciutadants només coneix una o dos marques de cervesa ( Estrella i San Miguel) i ja no diguem tipus de cervesa...

És per això que l'actualització d'avui va destinada a la difusió d'estils de cervesa ( la difusió de marques la faig a diari), així quan anem a un bar i a la etiqueta de una cervesa hi llegim per exemple bitter o lambic, sabrem el que estem beben. Cal dir que la llista que faig avui és la més normalitzada que hi ha a nivell internacional, ja que alguns països passen olímpicament d'aquestes nomenclatures i anomenen a les cerveses com els hi ve bé.


ABADIA: Cervesa d'orígen belga, d'alta fermentació, acostuma a ser bastant densa i forta de gust. Normalment té una segona fermentació en botella i pot ser rossa, ambar o fosca. Per ficar un exemple la Leffe o Grimbergen.

ALE: Cervesa anglesa d'alta fermentació ( tot i que els belgues també en fan) amb una graduació alcohòlica mitjana i de colors basicament rojencs. Una Ale pot tenir diferents branques, hi trobem la Pale Ale, la Mild Ale, la Bitter, la Stout, o una Barley Wine... Per exemple podem trobar-hi la Newcastle, la Guinnes, Bombardier, etc. S'ha de dir que les Ales mereixen un episodi apart a causa de la seva complexitat i diferents variants.

ALT: Terminologia que es dóna a les cerveses alemanes d'alta fermentació o cerveses velles. Són cerveses turbies, però poc fortes i baixes en alcohol. Es concentren bàsicament a la zona de Dusseldorf. hi trobem la schlösser.

BLANCA: Cervesa belga ( i també d'alguna part d' Holanda) a base de blat que s'acostuma a aromatitzar amb espècies. Molt característic el seu gust àcid, destinat principalment a treure la sed dels estius. Com a exemple hi trobem la hoegaarden.

BOCK: Nom que es dona a Alemanya a les cerveses fortes ( que no vol dir molt alcohòliques). Aquest es un terme una mica ambigu ja que a França pot tenir altres connotacions. Un exemple proper és la Bock Damm.

ESPECIAL: Nom administratiu que es dona a França per designar les cerveses que tenen més de 5º d'alcohol. Però a Bèlgica s'aplica a totes les cerveses que no són pils o gueuzes.

GUARDA: Especifica que la cervesa ha estat madurada en bodega més temps del normal. També dóna nom a un estil de cervesa fet a la part francesa de Flandes.

GUEUZE: Cervesa belga feta a partir de la barreja de lambics (velles i joves), i que estan embotellades en botelles d'estil cava. Un exemple pot ser la Lindemans.

HELL: A Alemanya designa totes aquelles pils normals i corrents per diferenciarles de les cerveses de Munich. Per exemple la Spaten o Löwenbräu.

KRIEK: Cervesa Lambic on el fabricant hi ha fet madurar cireres durant varis mesos. La Morte Subite ( que la podeu trobar als supermercats Bonpreu) n'és un exemple.

LAGER: En Alemany ve a significar "guardar", en referència a guardar en fred les cerveses de baixa fermentació. Però la paraula ha evolucionat i avui en dia serveix per designar totes aquelles cerveses corrents de baixa fermentació, normalment rosses, tot i que hi ha països que les tenen més fosques, com per exemple Alemanya. Un exemple és la mundialment famosa Heineken.

LAMBIC: Cervesa belga, a base de cibada, blat i llúpol, obtinguda per fermentació espontània i que madura entre un i dos anys. És una especialitat de la zona de Brusel.les i els seus café-bars.

PILS: Cervesa pràcticament calcada a la lager, però que està una mica més llupolitzada que la lager. Té el seu orígen a la ciutat Checa de Plzen, i sense anar més lluny podem ficar d'exemple la Pilsner Urquell.

PORTER: Cervesa anglesa ( bàsicament de la zona de Londres), d'alta fermentació, molt fosca i molt llupolitzada. És una cervesa en vies d'extinció però sembla que poc a poc se'n recupera el consum i la tradició. Desde aquí faig una crida a tots els cules afortunats que estareu a Wembley que no dubteu a fer-ne unes quantes als pubs del voltant de l'estadi. Hi trobem la Imperial Porter o la Blunderbus.

PREMIUM: Als Estats Units és un terme que s'aplica a les lagers de més qualitat, més daurades i més denses. Bàsicament és un terme publicitari i comercial més que qualitatiu o diferenciador.

RAUCHBIER: Especialitat de la zona de Bamberg ( Baviera, Alemanya). Són cerveses amb un gust fumat. Molt difícils de trobar al nostre país, Catalunya.

SIN ALCOHOL: " No hase falta desir nada más", ESQUIROLS!!!!

TRAPENSE: Només hi han 7 trapenses en tot el món ( 6 belgues i 1 holandesa). Són cerveses que encara són fetes pels monjos segons la llei de la trapa ( que no sé ben bé què vol dir). Podem trobar-hi la Chimay.

WEISSE-WEIZENBIER: Cercesa alemanya a base de blat i cibada ( a casa nostre popularment dites de blat). No té una zona de denominació d'orígen, ja que es fa a "lo largo i ancho" d'Alemanya. Cervesa que destaca per la seva turbidesa, tot i que té diferents variants com la Dunkel, més fosca del que és normal. Va molt bé a l'estiu per treure la sed. Exemples clars els trobem en la Franziskaner o Erdinger.


I bueno aquí acaba tota la parrafada. Evidentment m'he deixat estils, variants i mil i una coses, però més endavant ja farem una altre repassada.

dissabte, 14 de maig del 2011

CRUZCAMPO ( ESPANYA)



Segona actualització de la secció de cerveses NO recomenables, avui li toca com no a un clàssic, la Cruzcampo espanyola. Aquesta cervesa té el seu orígen a la zona d' Andalusia ( zona calorosa per excel.lència) on ha esdevingut una beguda de referència ( sobretot quan juga " la roja").

Es tracta de una cervesa molt simple, amb una graduació de un 5%, molt refrescant això si, i amb una lleugera amargor al final del trago segurament per accentuar la sensació refrescant i de eliminar la sed.

Per contra del que pugui semblar a causa de la seva baixa qualitat com a cervesa, l'empresa està creixent molt en producció, sobretot exportacions ( cosa que no s'enten...). Personalment trobu que només es pot beure fregant el límit de congelació i amb molta calor, perquè a la que s'escalfa una mica comprovareu tot el seu "potencial".

dijous, 12 de maig del 2011

O'HARA'S CELTIC STOUT ( IRLANDA)



Irlanda, el país on més s'han implantat les cerveses stout, no vol viure de les mítiques Guinness i Murphy's, sinó que hi ha emprenedors disposats a crear la seva pròpia cervesa, alguns amb més èxit que d'altres.

Un cas d'èxit és la O'hara's celtic stout, una cervesa creada i dirigida per els germans O'hara desde el 1998, a la ciutat de Carlow. Es tracta d'una stout amb una graduació alcohòlica del 4,3%i com la majoria de les stouts destaca per el seu gust fort, amb la característica de que aquesta té un lleuger gust a nous.


L'èxit els hi va arribar aviat als germans O'hara, i és que l'any 2000 ja va ser premiada amb una medalla d'or de la indústria cervesera.

dimarts, 10 de maig del 2011

LLEI DE PURESA ALEMANA ( REINHEITSGEBOT)











La plebe demana i io obeeixo! ja que el sr. iscariot tenia molt de interès en saber de què anava això de la llei de la puresa jo faig la actualització d'avui sobre aquesta llei, en alemany reinheitsgebot.






Al 1516 Guillem IV, elector de Baviera va proclamar una llei que explícitament deia: "només la malta, la cibada i el llúpol, amb exclusió de qualsevol altre producte", podrien entrar en la fabricació de tota beguda que s'anomenés cervesa. Enmarcada en aquella època, molt religiosa per cert, és una llei dirigida a protegir la qualitat de la cervesa envers alguns fabricants laics que utilitzaven en moltes ocasions, ingredients ben estranys.

Curiosament aquesta llei no tracta el llevat en el procés de fabricació, i és que en aquella època era pràcticament desconeguda, i els cervesers confiaven en la fermentació espontània de la cervesa. En altres zones d' Europa també van sortir lleis proteccionistes ( si bé, aquesta és la més famosa) per exemple a França, on va sortir una llei per prohibir el sabó i la calç viva en el procés de fabricació ( evidentment destinat a la neteja i no el consum).



Coneixedors de la tossudesa dels alemanys, la llei va ser reactualitzada al 1976, quan, de manera proteccionista, els cervesers alemanys vetaven l'entrada a les cerveses exteriors, contretament alsacianes però finalment un tractat europeu va prohibir utilitzar aquesta llei per a aquestes finalitats.










dilluns, 9 de maig del 2011

WINDHOEK LAGER ( NAMIBIA)



Ningú diria que a Namibia es fabriqués cervesa, i menys que es fés amb bastanta qualitat. Doncs si, això es deu a la política del colonialisme de algun segle enrere que va portar a les grans potències europees a colonitzar tot el continent africà. Per casualitat o no, a Namibia van arribar els Alemanys, i amb ells les seves cerveses i salsitxes.

La fàbrica Windhoek ( situada a la ciutat del mateix nom, al centre del país) va ser fundada per immigrants alemanys a la dècada dels anys 30 del segle passat, mantenint la llei de puresa alemana, estipulada al segle XV ( un altre dia ja direm de què es tracta aquesta llei).

No sé si és a causa de la localització de Namibia ( al sud del continent) però s'allunya una mica a les lagers alemanyes fetes al continent europeu, aquesta té una graduació alcohòlica bastant baixa, només el 4%, molt suau de gust i amb un lleuger aroma a herbes i llúpol.




PD: Pròximament iniciarem una secció amb col.laboracions exteriors. estigueu atents.

dissabte, 7 de maig del 2011

ADNAM'S BITTER ( ANGLATERRA)



Desde el 1892, a la ciutat costanera de Southwold, al est de la vella Anglaterra trobem la fàbrica de cerveses Adnams sole bay, que pertany a la familia Adnams. L'aventura cervesera la van començar dos germans, com és lògic els dos germans ja fa temps que descansen dos metres sota terra però curiosament un va morir anys abans a causa de que va ser devorat per un cocodril en un viatge a l' Àfrica.

La cervesa que tracto avui és una bitter, amarga i seca per igual, feta amb una varietat de llúpol anglesa, el tipus fuggles ( que no en tinc ni idea de quines característiques té), que té bastanta fama dins els cervesers anglesos. És una cervesa bastant suau en graduació alcohòlica, només de 4,5% però a causa de la seva fortor de gust sembla que siguin més.


Desde aquí i veient que el nostre Barça va "viento en popa" faig una crida a tots els aficionats al futbol ( no els domingueros pelapipes) a que vagin al bar a veure el futbol, mirin el partit drets i amb una cervesa a la mà.

dijous, 5 de maig del 2011

ZATEC (REP. CHECA)



Al nord oest de la República Checa, trobem una de les zones cerveseres més famoses de tot el vell continent, la regió de Bohemia. El substrat de aquesta regió és molt argilosa i molt rica en ferro, i no se si és per aquestes característiques geològiques però a Bohemia es produeix la varietat de llúpol Saaz, una varietat que està considerada la millor del món. Aquest llúpol destaca més per el seu aroma que per la seva amargor.



Així doncs, a la ciutat de Zatec s'elabora una lager típica del país (amb el llúpol Saaz). Unes lagers bastant seques i molt aromàtiques. No són molt alcohòliques ( aquesta té una graduació de 4,6%) i tenen un color daurat molt fort.

dimarts, 3 de maig del 2011

CORONITA ( MÈXIC)



Després de comentar la jugada amb alguns companys de taberna, he decidit a encetar una nova etapa dins el blog, es tracta d'una secció que aniré fent de tant en tant, i que tractarà les cerveses que NO recomano beure, cerveses que desprestigien el món de la cervesa, vulgarment dites: pixat de burra. He dit.


Avui com no, començaré amb l'estandart d'aquestes aberracions, no és altre que la Coronita ( en altres països anomenada Corona) feta a la capital del país azteca. La Coronita es va fer principalment per a treure la sed als obrers i camperols del país, ja que quan el sol apreta fort en aquell país no queda al carrer ni Déu. A més era molt barata perquè aquest sector de la societat hi tingués accés.


És una cervesa Lager, amb una graduació alcohòlica de 4,6% i de gust molt i molt suau a causa de una maduració quasi inexistent. Perquè aquesta "cervesa" agafés una mica més de gust i entrés millor, es va popularitzar el tirar-li una rodantxa de llima dins la botella, fet que va donar els seus fruits, i avui en dia és una de les cerveses més venudes del món.

diumenge, 1 de maig del 2011

COBRA ( INDIA)



Avui repassaré una cervesa provinent d'una zona que podriem denominar-la poc cervesera, es tracta de l'India, un país en que predominen begudes al estil del te. Tot i que el país en si no sigui molt borratxo, si que hi han quedat herències del colonialisme britànic com el mundialment famòs gintònic, una beguda que barreja la ginebra anglesa amb el tònic, una beguda de la zona a base de herbes.

També és el cas de la cervesa d'avui, la Cobra. Creada per una llicenciada en dret, i Karan Bilimoria, fill d'un general de l'exèrcit indi, el general Gurkha. Aquesta cervesa va començar a fabricar-se a la ciutat de Bangalore, però actualment es fabrica a la fàbrica de Charles Wells, al Regne Unit.

La Cobra és una cervesa lager però amb trets diferencials a les cerveses de aquest tipus, aquesta té menys gas i està filtrada dos vegades. Té una graduació alcohòlica del 5% i un gust lleugerament dolç, i molt suau. Personalment trobu que és una lager de bastanta qualitat. A la Immortal Girona podeu trobar-la al Hipercor.


PD: Desde el blog enviar una salutació a totes les mares i a tots els treballadors del món.