dijous, 30 de juny del 2011

GULPENER KORENWOLF ( HOLANDA)

Korenwolf, traduit al català vindria a ser " llop de blat" o simplement " hàmster" molt apropiat per a aquesta cervesa, ja que és de blat (és denominada de blat, però està feta amb 4 o 5 tipus de gramíneas diferents) i a sobre es produeix a la ciutat holandesa de Gulpen.


És una cervesa poc alcohòlica, com la majoria de les cerveses de blat, en aquest cas està al 5%, amb un gust lleugerament a espècies ( i és que se li afegeix cilantre). És molt recomanable per al estiu ja que és refrescant, hidratant i nutritiva! a més amb té un lleuger gust amargant que ajuda a calmar la sed.


Destacar també la graciosa etiqueta del petit rosegador en honor al "korenwolf" i les botelles, de diferents tipus i tamanys.

dimarts, 28 de juny del 2011

SPITFIRE ( ANGLATERRA)



Doncs bé! després de bastants dies d'ausència bloguera, he tornat! i torno amb una cervesa bastant mítica dins el país del gintònic, el tè i el cricket.



Es tracta de la Spitfire, una Medium Ale d'orígen anglès, de la zona sud-est de la Capital ( Londres), concretament del poble de faversham al comtat de Kent. És una cervesa poc alcohòlica, amb només 4,5 % d'alcohol i amb un gust clarament marcat a malta i llúpol ( bàsicament com la gran majoria de les Ales).



Aquesta cervesa no passarà als anals de la història com la millor cervesa, però si que hi passarà per ser la fàbrica de cervesa més antiga d'Anglaterra ( concretament data del 1698), i que va ser fundada per un capità de la Milicia Cinque Ports.






PD: La meva birra estarà llesta per beure-la en 5 dies aproximadament.



dimarts, 21 de juny del 2011

CERVESES DE MARQUES BLANQUES ( HISPANIA)

Un dia el Sr. Guti ( que és bon tiu, però és del palamós....) em va donar una idea sobre una nova actualització del blog. Es tracta de fer un petit repàs sobre les cerveses de marques blanques existents als supermercats que tenim més aprop. Són birres de merda, però que per un euro ( que és el preu que la acostumen a vendre els punkis fora els bolos) i ben freda passa relativament bé.





És cert que n'hi ha de més bones que d'altres en quant a gust, però s'ha de reconèixer que totes tenen una virtud comuna, el preu, i és que en molts casos apenes sobrepassen els 33 cts./ llauna. Així doncs comensem el repàs!


Steimburg. Al meu humíl paladar, trobo que és una de les millors birres blanques que hi ha ( tant la lager, com la torrada, com la negre). Es fa amb relativa qualitat per als supermercats Mercadona, i recordo que per 3 euros teniem 12 birres fa uns estius. Si aquesta birra te la serveixen de barril en una terrasseta al estiu amb molta calor trobo que és més bona que la cruzcampo.





Perlembacher. Birra en teoria alemanya, ja que és la birra blanca del Lidl ( la qualitat no és cara). Hi ha diferents variants, però jo destacaria la llauna de mig litre de cervesa de blat, i la botella de mig litre de la lager ( mirar foto). Té un gust molt semblant a les Pils del Nord d' Alemanya.









Aurum. Cervesa blanca dels supermercats Caprabo i Eroski. Fa temps la vaig arribar a comprar en format de 25 cl. i mai va acabar de fer-me el pes ( En llauna ia no vui saber com és...)







Lager. Marca blanca dels supermercats Dia, que no es molesten ni en buscar un nom comercial encara que sigui pèssim, simplement li foten lager...Doncs ja sabeu, cervesa lager sense pena ni glòria.










Adlerbrau. Cervesa blanca que ara mateix no recordo el supermercat on la venen, però és una bona merda la vritat. No la bebeu. A més el seu logo és un sospitós pollastre, molt semblant a símbols espanyolistes del segle passat.





Com veieu he repassat les més famoses, però evidentment me n'he deixat moltes, ja que la llista és infinita.

dilluns, 20 de juny del 2011

DREHER ( ITÀLIA)

Avui viatjem cap al país de la bota, el país de la pasta i el chianti, del limoncello i la grappa, del futbol basura i els polítics puteros ( també són corruptes, però no és tan típic italià ja que aquí també en tenim). Doncs si amics/es, avui es centrem en la República italiana.


Al 1895, l' austríac, però de família txèca, Anton Dreher va fundar a la italiana ciutat de Trieste un establiment cerveser aprofitant els coneixements que tenia de la seva família, una família cervesera desde el segle XVII. La companyia va assentar-se i créixer en volum de negoci i producció tot i no ser una de les cerveses italianes més famoses, vivint a l'ombra de les grans cerveses ( Moretti, Nastro Azzurro, Peroni, ...). Però al 1978, passa a formar part del grup cerveser més gran del món, el grup Heineken.


Es tracta d'una cervesa lager, típicament mediterrània ( refrescant, amb un lleuger gust a llúpol i que acostumen a ser dolentetes de gust, exemples: san miguel, cruzcampo, ...). Es recomana de beurela acompanyada de menjars lleugers com pollastres, amanides, pastes, etc.

divendres, 17 de juny del 2011

KRONENBOURG 1664 (FRANÇA)

Avui ens traslladem al nostre Estat veí ( que no país), on fa anys tallaven caps a mansalva a tots els nobles que s'oposaven al nou règim surgit de la revolució francesa. Bé després d'aquest apunt històrico-polític que no té res a veure amb la cervesa d'avui passem al que ens interessa.


A la ciutat fronterera de Estrasburg ( regió d'Alsàcia) hi ha un barri anomenat cronenbourg, orígen de la nostra cervesa d'avui. Pur màrqueting és el fet de que es canviés la lletra " C" per la " K" al inici del nom, ja que la feia molt més mediàtica.

La kronenbourg 1664 és una cervesa lager, típicament francesa, al meu gust molt semblant a la 33 export ( una altre lager africo-francesa). Té un color daurat molt atractiu que s'hi suma un aroma molt marcat per un petit toc a llúpol i que no és molt forta en quant a alcohol ( 5,2%).

No es tracta d'una gran cervesa, perquè enganyar-nos, però és cert que tampoc està tan malament, i depenent de la zona de França que visiteu serà la cervesa que hi trobareu en més quantitat.

dimarts, 14 de juny del 2011

TYROLÍAN BRÄU ( ALEMANYA)

A vegades trobem cerveses que ens entren més pels ulls que pels altres sentits ( gust i olfacte), ens agrada l'etiqueta, el nom, el color, ... o la botella, com és el cas de la convidada d'avui, la Tyrolían Bräu, que té una forma de típic vestit tirolès. Es tracta d'una lager alemanya, amb uns ingredients altament sel.leccionats, on l'equilibri cereal - llúpol és molt correcte, sense fer-se massa forta amb l'alcohol ( només té 5%).


No és la única cervesa de la fabrica Engel Brauerei que té una botella tan peculiar, la St. Bernhard Bräu té una botella inspirada en St. Bernat. És un brebatge molt semblant a la Tyrolían ( també és una lager i també té 5 % en alcohol).


PD: Per als més fidels seguidors del blog i al cercle més proper d'amistats, només esmentar que ja tinc la meva birra embotellada, ara toca esperar 15 dies aproximadament i ja serà potable. seguireu informats.

diumenge, 12 de juny del 2011

LAPIN KULTA ( FINLANDIA)

Avui us presento una cervesa d'un país fred, molt fred, amb poca tradició cervesera, i que prefereix beure destil.lats forts per aguantar el fred de les seves terres. Es tracta de Finlàndia i la seva lager Lapin Kulta.


La Lapin Kulta està feta amb uns cereals rigorosament sel.leccionats, triant-ne només els millors i despreciant els altres de menys qualitat. A més l'aigua també prové de una de les zones més fredes del món, Lapònia. Es tracta d'una lager un pèl forta pel que fa a alcohol (7%), amb un gust lleugerament afruitat i bastant dolça, guardant també el seu color daurat i la seva escuma persistent ( no com moltes lagers que 1 minut després de servirl-les es dil.lueix tota l'escuma).


Fabricada a la ciutat lapona de Tornio, es tracta d'un brebatge amb un record guinness, i és que ve a ser la cervesa que es fa més al nord de tot el globus terraqui, entrant pràcticament al cercle polar àrtic.

dijous, 9 de juny del 2011

TRAPISETS ROCHEFORT ( BÈLGICA)

Avui és dijous això vol dir que ahir tocava parlar de la nostra secció dualista entre el classicisme i la innovació, entre allò que no vol desaparèixer i allò que vol créixer ( però com sóc/som una mica impresentables ho fem avui, dijous). Podríem comparar-ho amb la filosofia de valors blaugranes davant l’estil generacional que es porta avui en dia, rebentar mercats. Fins i tot podria ser el solitari, macarra i romàntic Humphrey Bogart davant el “musculitos” Mario Casas.

Dit això, la elegida per ser presentada és la Trappistes Rochefort. Pertany a la banda dels clàssics, que pel fet de ser els primers es diu que son els millors; tot son opinions.

La Trapistes Rochefort és una cervesa negra i com indica el seu nom, trapista. Prové de l’Abadia Saint-Remy, i les seves dimensions modestes permeten un perfecte control de la elaboració, fabricació i distribució de la cervesa. Segueixen el model trapense, és a dir no comercialitzen la beguda per fer-se rics sinó per subsistir, treballen per viure no al revés. La elaboren: l’aigua de manantial, malta de civada, llúpol, sucre i llevat. Té un gust fort, afruitat i sec. Coneixem tres tipus de Rocherforts:



Trappistes Rochefort 6

La Rochefort 6 té un volum de 7,5º. Té un aroma fi que li dóna un toc delicat. És la més antiga de les tres. Va ser la única embotellada abans del 1958 en 1/3 i en ¾ de litre a la vegada. Té un fort aroma de malta i és lleugerament amarga.



Trappistes Rochefort 8

És la última de la gamma, va néixer als voltants de 1955 i només es bevia per les festes de cap d’any. Té 9,2º d’alcohol i és de caràcter viril, molt encertada per beure-la entre amics. Vist l’èxit, el monjos van optar per produir-la regularment. Té l’honor de ser nombrada com “Spéciale”.

Trappistes Rochefort 10

Té 11,3º d’alcohol i té un gust fort que requereix concentració atmosfera adequada per degustar-la. Es recomana fer-ho amb sobrietat. A la Rochefort 10 li diuen la “Merveille”.

dilluns, 6 de juny del 2011

SAN MIGUEL - ESTRELLA DAMM ( CATALUNYA)

El Sr. Fajardo ( gran bebedor) em va demanar fa uns dies una petita comparativa o "pelea de gallos" entre les dos cerveses més consumides en la nostre ciutat, la San Miguel i l' Estrella Damm. Dos cerveses que tenen seguidors i detractors per igual, i que jo em limito en aquest article a fer-ne un petit repàs històric i un petit anàlisi gustatiu. Evidentment... UP THE DAMM!!







Començarem doncs per la San Miguel, una cervesa que té el seu orígen al 1890 al barri de San Miguel, a Manila, Filipines ( antiga colònia espanyola), on uns monjos ( sembla que aquest col.lectiu d'homes els hi agrada empinar el colze...) feien la seva pròpia cervesa important tots els ingredients de la Península Ibèrica mitjançant el transport marítim.

La fama que va agafar aquesta cervesa arreu de la colònia no va passar desapercebuda en territori ibèric, on uns petits empresaris lleidatans es van interessar en portar la producció de la cervesa San Miguel a territori català, fent algunes visites de cortesia als monjos hispano-filipins.

El primer antecedent de la fàbrica ja en territori català és del 1946, on a Lleida es comença a fabricar una cervesa anomenada " la Segarra", però no és fins al 1957 en que surt la primera producció de cervesa San Miguel pròpiament dita, amb tres objectius clars: El.laborar una cervesa de qualitat especial ( sembla que encara no ho han aconseguit), distribuir-la per tot el territori ibèric i exportar-la al extranger a mig i llarg termini.

Els anys 60 va ser la seva època daurada, creixent en volum de producció i de negoci a causa del creixement de l'economia espanyola i l'entrada dels primers turistes, i fins a dia d'avui no ha parat de créixer format amb Mahou el grup cerveser més important de l'estat espanyol.

La icona del grup és la cervesa San Miguel, la lager més popularitzada que es pot trobar a mode de barril i/o botella a la quasi totalitat dels bars gironins. És una cervesa que personalment crec que no té personalitat, cervesa vulgar per treure la sed, que quan està freda és mínimament comestible, però a la que agafa una mica de temperatura no serveix ni per regar les plantes. Una cosa que té bona són les seves campanyes publicitaries, que arriben i es queden a la gran majoria de la població, i és que qui no recorda el: " San Miguel, allà on va triomfa" ?


La companyia cervesera Damm neix al 1876 a la ciutat de Barcelona, gràcies al alsacià August Kuentzmann Damm i el mestre cerveser Joseph Damm. Ben aviat es va popularitzar la seva cervesa, anomenada " Strasburger", sobretot en les terraces de la Rambla i en les festes estivals dels seus barris. La companyia va créixer molt arribant a tenir fins 300 treballadors i tenint la obligació de traslladar-se de lloc, arribant a la mítica fàbrica que encara avui perdura al Carrer Rosselló ( la antiga fàbrica es situava a les afores de la ciutat).

En aquells anys l'empresa va canviar varies vegades de nom, de la mateixa manera que la seva cervesa insígnia també va canviar alguna vegada la nomenclatura, arribant finalment a l' Estrella Damm, la cervesa que ha perdurat fins a dia d'avui esdevenint una icona a nivell nacional ( Catalunya). Cal destacar que el grup Damm és un grup cerveser independent, que ha sabut conservar l'essència del grup, essent pioners en cerveses arreu de l'estat ( Bock Damm, Voll Damm, WeissDamm, Inèdit, ...) i que últimament ha fet unes campanyes publicitàries molt bones, participant a més a mil i un aconteixements esportius ( Barcelona World Race, F.C. Barcelona, ...).


L' Estrella Damm ( la cervesa més famosa i consumida del grup) ha esdevingut per a molts de nosaltres la millor amiga dins del bar, la trobem arreu i quasi sempre acabem bebent-la. Es tracta d'una cervesa lager, amb un gust clar a llúpol fent pensar en molts casos a les cerveses Txèques.













dissabte, 4 de juny del 2011

LUTÈCE ( FRANÇA)

Lutetia Parisiorum ( Lutetia, Lukotekia, i varis noms més), així s'anomenava en llatí a l'actual capital de l'estat francès, la gran metropoli de París. El nom en francès però, sembla que és Lutèce i de aquí la inspiració per a aquesta cervesa que us presento avui.


Es tracta de una cervesa forta en gust, amb mol de cos, on es palpa molt la malta i el llúpol ( el llúpol utilitzat és de la regió de borgonya, al sur de la regió de Illa de França, on París n'és la capital). És una cervesa amb una inspiració belga, ja que té un lleuger gust a caramel ( molt típic de les cerveses belgues) i té una graduació alcohòlica de 6,4%. Molt recomenable pendre-la en àpats forts com estofats i carns de caça, tot i que també és agradable fent el vermut amb unes racions de formatges...

dijous, 2 de juny del 2011

SINK THE BISMARK ( ESCÒCIA)


Avui seguirem amb la secció de cerveses monjos i hooligans que habitualment és els dimecres però per motius personals (alcohol) no l’hem pogut publicar tal dia.

Avui cambiarem una mica el registre tradicional de la setmana passada per parlar de cerveses creades per Hooligans. La escollida és la Sink the bismark, la cervesa més forta del món.

Sink the bismark és una cervesa de 41% el qual la converteix en una bomba. Va ser creada, entre altres motius, per la competència que tenen amb una destil·leria alemanya per la glòria en quan a graduació (Schorschbrau 40%). El seu nom fa referència al cuirassat alemany desplegat a la segona guerra mundial i la traducció literal és “enfonsa el Bismark”. Va ser creada per una destil·leria escocesa amb 2 Hooligans com a capdavanters Jim Watt i Martin Dickie. El nom d’aquesta és Brewdog, i a part de ser bar també fan cerveses com ara la Tactical Nuclear Penguin de 32%, la Tokyo beer de 18,2% o la Punk IPA de 5,6%. Son totalment alternatius en quan a la creació de cervesa i diuen que el seu target son els punks i la gent que estigui disposada a tenir personalitat cervesera. Els processos d’elaboració son complicats ja que son grans innovadors en aquest món, algunes cerveses passen per processos de congelació entre altres.

Brewdog ha sigut molt criticada pel responsable de l’enfocament de l’alcohol a Escòcia ja que segons ell son una mala influència per tota aquella gent que en el país tenia problemes amb aquest tipus de begudes, que son moltes. Tot i així els fundadors de la Brewdog son Hooligans i tot aquets sermons els i son una mica igual per dir-ho subtilment. Hi ha aquella dita que diu: “Si no ens agradés el que fem no ho faríem veritat?”

La Sink the Bismark és difícil d’aconseguir i val al voltant de 40 lliures l’ampolla de 33cl. Segons Watt, no és una cervesa que es pugui beure a la lleugera ja que va agafada de la mà amb la embriaguesa. Considera que exigeix el mateix grau de concentració i preparació mental que el beure un bon whisky.

Els 2 bojos i fundadors van fer un vídeo que penjarem el link a continuació on sortien burlant-se dels seus competidors alemanys, no té desperdici. Dit això us deixem amb l’escrit de la seva pàgina web sobre la Sink i el link del vídeo.

“Un fet inquietant ha sorgit a l'Europa continental que BrewDog s'han trobat impossible d'ignorar.

Armat amb el seu 40% de la cervesa ABV, cervesers alemanys s'han infiltrat en les nostres línies de front, va passar per sota de les defenses i directament en els radars de vostès - els bevedors de cervesa nobles de l'imperi.

Et demanem que mantinguin la calma i seguir al mateix temps saludar els valents esforços de la tàctica nuclear Penguin la caiguda ha permès als alemanys a recuperar el rècord mundial de la cervesa més forta.

Estem traient l'artilleria pesada en aquesta ocasió. Enfonsar el Bismarck és un API quàdruple que conté quatre vegades el llúpol, quatre vegades l'amargor i congelat quatre vegades per crear en un sorprenent 41% ABV.

Es tracta d'IPA amplificat, l'estil més suggestius de la resistència a la cervesa artesanal amb el volum recolzat en l'escala. Bullidor d'aigua va saltar, va saltar i congelar en sec va saltar d'una fruita de profunditat, resina i una aroma picant. Un atac a plena sobrevé al paladar, com el líquid increïblement suau ofereix un crescendo de mel, malta, dolços, olis de llúpol i un torpede d'amargor que dura i dura.”