MURPHY'S STOUT ( IRLANDA)

Els que freqüentem les cada vegada més exteses tabernes irlandeses de la tres vegades inmortal ciutat de Girona, coneixem de sobres la cervesa Murphy's, una cervesa irlandesa d'un color roig i una espuma que sembla crema (de fet se'n diu crema).

Però el que no estem acostumats a beure és la seva germana de la casa Murphy's, la Murphy's stout. Aquest tipus ve a entrar dins la família de les stouts, com la més que coneguda Guinness. Si ve no ha sigut Irlanda la inventora de les stout, si que ha sigut aquest país qui més l'ha popularitzat. A diferència de les altres stouts de la illa, aquesta és més suau que les altres, evocant els característics gustos a cafè i regalíssia, però amb menys cos.

La casa Murphy's té la seva seu a la ciutat de Cork, al sud de l' illa verda, i tot i que sempre ha viscut a la hombra de la Guinness, és una cervesa que està orgullosa de la seva cervesa i els seus orígens irlandesos.

M'ha costat trobar molta informació sobre aquesta cervesa per tant l'actualització d'avui és un xic curta. Un altre dia més i millor.

LEFFE ( BÈLGICA)

Una vegada concluida l'etapa de les cròniques tornem a la rutina del blog amb una cervesa més que coneguda, la Leffe belga, a petició de Mr. Guillen. Al ser una companyia cervesera que té més d'un estil de cervesa m'he permès el luxe de repassar-les totes, així mato sis ocells d'un sol tret.

Per contra del que es té entès, les cerveses d'abadia no són cerveses que es fan en convents de monjos, ni les fan els monjos en qualsevol fàbrica ni res que se li assembli (aquest honor recau a les cerveses trapenses, que més endavant repassaré en aquest blog). Les cerveses d'abadia són fetes per companyies privades que en gairabé tots els casos l'únic que tenen relacionat amb la religió és que adapten el nom d'una antiga abadia o monestir on fa segles s'havia arribat a produir cervesa. Algunes empreses han rescatat velles receptes per adaptar-les avui en dia, amb resultats molt diferents com podeu imaginar.

Aquest és el cas de la companyia Leffe, una de les més antigues del mercat, i que té la seva font d'inspiració en una antiga abadia fundada al 1152 al sud de Bèlgica, als peus del riu Leffe, un afluent del riu Mosa. Aquest monestir es va anar degradant a causa de incendis, guerres, saquejos, etc.

No va ser fins al 1954 que un fabricant laic, Albert Lootvoet de Overijse va trobar les antigues receptes del monestir i després de firmar un contracte amb la comunitat religiosa, va començar a produir cervesa sota el nom de Leffe. Desde llavors la fàbrica no ha deixat de créixer tant en producció com exportació i avui en dia s'ha convertit en una cervesa de culte, denominada també una de les embaixadores de bèlgica.

La companyia produeix actualment sis tipus de cervesa: La Blonde, la Brune, la Tripel, la Ruby, la Radieuse i la 9º ( segurament les que hem vist tots en bars i supermercats son les tres primeres, les altres són una mica difícils de trobar a la nostre terra).

La Blonde és una cervesa amb uns 6,6% d'alcohol, rossa però una mica tèrbola i bastant aromàtica. La Brune i la Tripel són cerveses fosques a causa de la torrefacció de la malta ( la Brune més que la Tripel) i bastant alcohòliques com la majoria de les Leffe.

Després tenim la Radieuse i la Ruby, dos cerveses més afruitades, amb un color més roig. I finalment la 9º, una varietat que sincerament no sabia que existia, i he trobat fent l'actualització d'avui. Dir-vos que té 9º (bastant alcohòlica) i un color or.

FLENSBURGER PILSENER I HOLSTEN EDEL (ALEMANYA)

Bé, avui amb aquesta actualització donarem per finalitzada la crònica cervesera del desquiciat viatge a la Lliure i Hanseàtica ciutat d'Hamburg. Tot i que totes les cròniques han estat marcades per una valoració negativa de les cerveses, avui repassaré dos de les millors cerveses que vaig provar ( sempre de manera subjectiva) al llarg de la meva estància en aquell peculiar indret.

Es tracta de la Flensburger pilsener i la Holsten edel, dos cerveses senzilles però que tot i el meu estat d'embriaguesa van fer que m'interessés per elles i intentés llegir-ne l'etiqueta.

Començarem per la Flensburger pilsener, una cervesa alemanya, pilsen (com el seu propi nom indica). La seva fàbrica porta més de cent anys produint tant preciat brebatge utilitzant l'aigua subterrània dels glaciars d' Escandinavia (sempre s'ha dit que una bona cervesa té que fer-se amb la millor aigua possible). Com ja heu vist no sóc un expert fent valoracions olfactives o gustatives, però en aquest cas vaig apreciar una cervesa que tot i ser pilsen tenia força cos ( per entendren's tot el contrari que la coronita, que sembla pixat de burra) a la vegada que l'amargor del llúpul quedava ben dissimulada i no cansava.

La segona cervesa d'avui es la Holsten Edel, una cervesa feta per la fàbrica Holsten de la zona nord d' Alemanya, i que a diferència de la seva germana ( Holsten pils) em va agradar molt. Molt habitual a tot Hamburg, la vam beure per primer cop en un bar de mala mort, on la cambrera ( molt guapa i simpàtica per cert) passava les hores envoltada d'homes de la tercera edat alcoholitzats i fumadors compulsius. La Holsten Edel és una cervesa lager, amb 4.9% de graduació alcohòlica i un color lleugerament més fosc que les pilsen normals. Amb aquesta cervesa vaig gaudir del mític concert que el grup Milenrama ( bons músics, millors persones) van donar a un zulo de St. Pauli.

Amb aquesta actualització dono per tancada la crònica del viatge a Hamburg, però no patiu que d'aquí res tornu al país de la cervesa.

DITHMARSCHER URTYP I MORAVIA PILS (ALEMANYA)

Em faig pesat, ho sé, però continuem amb les cerveses que vaig poder gaudir a Hamburg ( tot i que més que gaudir sembla un càstig en alguns casos).

Avui li toca el torn a una autèntica aberració cervesera la Dithmarscher urtyp i a una de vulgar, la Moravia Pils, ambdues cerveses em van fer estimar una mica més la casa Damm amb totes les seves varietats (excepte la Free).

Començarem per la Dithmarscher urtyp, una cervesa pils, amb una graduació alcohòlica de 4,9% i que es fa al land vei de Schleswig-Holstein. És una cervesa que en destaca una lleuger amargor per sobre de qualsevol altre gust i una presència notable del gas carbònic. Destacar-ne només dos virtuts, la seva etiqueta, molt maca avocant un paisatge rural del nord d'Alemanya i que es serveix en el bar més ben parit de St. Pauli on els cambrers són el millor que corre per aquelles contrades. A part d'això no us puc di res més ja que a partir del segon glop vaig deixar de prestarli atenció.

Continuem doncs amb l'altre convidada de la nit, la Moravia Pils, una cervesa que com el seu nom indica és una Pils, amb una graduació alcohòlica de 4,8% i on predominen gustos dolços i amargs per igual, fet que la fa una mica cansina en grans quantitats però que es relativament agradable per menjar plats típics alemanys com va ser el nostre cas. Destacar la ensopida i trista etiqueta que no ajuda molt a la difusió d'aquesta cervesa.

El pròxim dia més.

DUCKSTEIN I JEVER PILS ( ALEMANYA)

Segueixo actualitzant amb algunes de les cerveses que vaig poder degustar per Hamburg, avui els hi toca a la DUCKSTEIN ORIGINAL i la JEVER PILS, dos tipus de cervesa diferents, però molt exteses al llarg de tota la ciutat.

Començaré per la Duckstein, una cervesa que no em va deixar gens indiferent, però que tampoc em va acabar de agradar. És una cervesa fosca (tonalitats vermelles i marronoses), amb poca graduació alcohòlica i amb un aroma que et pot semblar a fumat i fusta a la vegada.

Els primers glops passen bé, la trobes una cervesa diferent, però a mesura que es va buidant la gerra se't fa cada vegada més pesada i emfalagosa fins arribar al punt de exigir al cambrer que et retorni els diners. En fi, encara que no ho sembli va ser una grata sorpresa poder beure aquesta cervesa.

La segona cervesa d'avui es la JEVER PILS. Trobu que cerveses d'aquest tipus desprestigien els grans mestres cervesers alemanys, cerveses al estil "cruzcampo". La Jever Pils és la tipica cervesa pilsener, rossa, baixa graduació alcoholica (5% d'alcohol) i carregada de sucre ( si més no la vaig trobar dolça de collons). Tot i veure cartells publicitaris al llarg del barri, no va ser fins l'últim dia que vaig poder beure-me'n una, i sincerament em vaig endur una decepció. M'imagino que aquesta cervesa només te la deus poder beure arribant quasi al punt de congelació i amb una temperatura ambient de 35º C, tot i així no la probeu.

ASTRA ( ALEMANYA)

Doncs bé, una vegada passat el cansament i depressió post viatge, torno al blog amb més forces que mai, i ho faré repassant les cerveses més representatives que el meu company i jo ( desde aquí una forta abrassada) vam poder beure al pais de la cervesa i el bratwurst.

Avui em centraré en una de les cerveses estandart d' Hamburg i més concretament del peculiar barri de Sankt Pauli, un barri portuari situat als peus del riu Elba on el pecat es palpable les 24h. del dia.

De la companyia cervesera Astra vam poder degustar-ne dos tipus, la rotlicht i la urtyp, i com que es diu que s'han de dir abans les males notícies començarem per la primera.

He estat intentant buscar algun adjectiu per a aquesta cervesa, se m'acudien els bàsics com de llauna, amarga, del novavenda,... però n'he trobat un de més simpàtic i adient, rot! de rot perquè els eruptes acostumen a ser desegradables, de rot perquè et provoca uns gasos bocals amb un mal regust (perdoneu els que sou mol fins) i finalment perque la paraula rot la porta al nom. És una cervesa lager, tipica del nord d' Alemanya, amb uns 6% d'alcohol, i com a qualitat gustativa vaig poder apreciar un lleuger gust metàl.lic. En fi us recomano que la proveu per corraborar la meva crítica, per res més.

La segona, la urtyp, em va deixar millor gust de boca ( possiblement perquè el llistó de la seva germana era molt baix), però tampoc ballaré una sardana en el seu honor. Al igual que la rotlicht, és una cervesa lager ( i diria que té 5,4%, sincerament no me'n recordo). Com la rotlicht em va fer més gràcia la botella petita i rodona que les seves propietats gustatives, que curiosament, vaig trobar un gust lleugerament similar a la Mahor espanyola.

En definitiva, cervesa de taverna barata, que et fa sentir com si fóssis del barri i que quan en portes 4 o 5 fins hi tot la pots arribar a trobar "bona".

RETORN A LA RUTINA

DONCS BÉ, AQUÍ ESTIC DE NOU. HEM TORNAT SANS I ESTALVIS DE LA LLIURE I HANSEATICA CIUTAT DE HAMBURG ( I TAMBÉ DE LA BONICA CIUTAT DE BREMEN). EN AQUESTS PRÒXIMS DIES INTENTARÉ FER UNES CRÒNIQUES I UNES CRÍTIQUES DE TOTES LES DIFERENTS MARQUES DE CERVESA QUE VAM DEGUSTAR (21 CONCRETAMENT), ALGUNES EM VAN SORPRENDRE GRATAMENT I D'ALTRES TOT EL CONTRARI.