TORNEM DE LES VACANCES, TOULOUSE.

Benvolgudes i benvolguts lectors del blog. Després de molt de temps sense actualitzar a causa de la desidia que produeix l'estiu, he decidit tornar a arrencar, amb més forces que mai però igual de alcoholics que abans.

L'actualització de avui va dedicada a l'últim viatge realitzat en aquest estiu fa escassament un parell de dies amb el meu company d'aventures. Sincerament vam anar a Toulouse amb bastantes expectatives, i vam tornar amb un regust una mica amarg a causa de mil i una aventures i de que la ciutat en si no és " la alegría de la huerta"...

Com a ciutat destacar la basilica de St. Sernin, la més famosa de la ciutat, la plaça del capitol que vindria a ser la plaça Sant Jaume de Barcelona, un lloc on cada dia hi ha alguna manifestació per qualsevol cosa. Molt típic de la ciutat és el riu Garona i el Canal du Midi ( que és patrimoni de la humanitat). El Garona fa una illa enmig de la ciutat i en allà hi ha una petita ciutat esportiva i l'estadi del Toulouse F.C. del que vam tenir el gust de presenciar un partit contra el totpoderòs PSG.

Però deixem-nos de tonteries i anem-nos al que de veritat importa, la Gastronomia. Destacar per sobre de tot la Cassoulet que ens vam fotre prop de St. Sernin amb una botella de vi francesa. Només una paraula: espectacular!

Pel que fa a birres, doncs res a destacar la veritat... només vam "degustar" tres tipus de cervesa, la kronenbourg, la pelforth rossa i la meteor. Cap d'elles em va enamorar, pero si que ens van deixar una mica estabornits...

Senyores i senyors que pululeu per aquí de tan en quant, dir-vos que el blog restara tancat durant un bon temps a causa de la vida despreocupada que es s'acostuma a portar al estiu ( o si més no actualitzar molt poc sovint). Així que molt bon estiu a tothom!

VISCA LA TERRA!

MYTHOS ( GRÈCIA)

No són temps de bonança per al que va ser la cuna del pensament humanístic, la terra dels Déus i dels mites... De aquí s'inspira el nom de la nostra birra d'avui, la Mythos, provinent del país hel.lènic.

Vaig descobrir aquesta cervesa en un kebab ( si si... en un kebab), concretament l' acropolis, situat al carrer de la rutlla a la 3 vegades immortal, i on fan per al meu gust els millors kebabs de la ciutat, afegint formatge fresc de cabra i unes olivetes negres gregues molt bones, a part de una salsa diferent als kebabs més musulmans... No és que sigui una gran cervesa, però mira fa gràcia beure-la ja que et fiques més en l'escena (kebab grec, birra grega, dependent grec, decoració grega i alguna cosa més grega...)

Bueno va, anem al gra. Es tracta d'una cervesa lager, tipicament mediterrania ( lleuger gust a llúpol, i molt refrescant si es pren freda a la terrassa d'un bar) amb un 5% de volum en alcohol. I aquí s'acaba la descripció d'avui... ja que aquesta birra no dóna per més.

Curiositat destacar que els joves grecs li han trobat una utilitat diferent, la utilitzen molt per als còctels molotov de les manis que ultimament ocupen part dels nostres telediaris. Hauríem de apendre a reciclar les botelles de la Damm com fan ells. Salut!

GOOSE ISLAND ( ESTATS UNITS)

Després de repassar una mica per sobre l'actualitat dels Estats Units d' Amèrica i conèixer una cervesa prou pecular provinent d'Alaska, avui canviem d' estat sense mouren's de país. Es tracta de la Goose Island, desde la ciutat de Chicago.

La Goose Island és una cervesa yankee, però amb arrels britàniques, o més ben dit arrels indies. Dic això perquè és una birra d'estil Indian Pale Ale, inspirada en aquelles cerveses que feien els colons anglesos al país de Ghandi. Eren cerveses que es feien amb més llúpol del normal per a poder conservar-la millor a causa de la calor.

El brebatge té 5.9% en alcohol, amb un color bastant claret, i el gust com no pot ser d'altre manera és bastant sec i amarg - a causa del llúpol-.

Aquesta empresa va nèixer a Chicago ( Estat de Illinois) com a un pub que fabricava la seva pròpia cervesa, agafant el nom d'una illa del riu Chicago. Com a curiositat destacar l'etiqueta, en que hi surt una oca i pot arribar a semblar una mica graciosa, només una mica.

ALASKAN SMOKED PORTER ( ESTATS UNITS)

Les primeres cerveses americanes les van fer els nadius americans amb blat de moro als estats del sud dels EE.UU. Les cerveses dels estils d' Europa van arribar amb els primers colons, que estaven més acostumats a beure cervesa que beure aigua. De fet en algunes cròniques dels viatges es comenta el nerviosisme que causaba a la tripulació dels vaixells la falta d'alcohol ( cervesa, ron, ...)

Al cap de poc temps d'arribar a territori americà, aquests colons ( principalment anglesos) van plantar llúpol i civada per obtenir-ne la malta.

Al 1600 les tajes en el nou continent eren més que habituals i van començar a sortir les primers lleis que determinaven els nivells de borratxera ( sembla que aquesta nació sempre ha tingut ganes de sancionar els privadors). Per exemple al 1645 va aver-hi un intent de prohibició, i va provocar una vaga sense precedents. No va ser fins al cap de 300 anys que es va començar a prohibir, neixent amb la prohibició un submón de màfies, extorsions, proxenetisme i putiferi general ( mític mafiòs de Chicago Al Capone).

Al principi dels anys 80, als Estats Units ( un dels més importants consumidors de birra del món) només hi havia unes 40 fàbriques de cervesa, la gran majoria dedicada a la lager o pales suaus. Avui en dia però la situació ha canviat i les cerveses artesanals creixent tant en nombre com en qualitat.

Aprofitant aquesta breu història cervesil yankee, repassaré una cervesa bastant curiosa, feta a Alaska, la Alaskan Smoked Porter.

Va començar a produir al 1986 ( 1 any abans del gloriòs 1987) essent la única cerveseria de tot l'estat d' Alaska. El producte estrella és una cervesa porter fumada, com si fos un salmó, i és que la malta es fuma als mateixos llocs on fumen els salmons. Té el seu orígen a Alemania ( estil rauchbier), i només es fabrica a la tardor, millorant el gust dins la botella. Cal esmentar que a diferencia del que pot semblar, el fum actua com a conservant natural. És una birra que es pot acompanyar amb plats mariners ( salmó, ostres, ...) a causa del seu gust i el percentatge moderat d'alcohol ( 6,5%).

GULPENER KORENWOLF ( HOLANDA)

Korenwolf, traduit al català vindria a ser " llop de blat" o simplement " hàmster" molt apropiat per a aquesta cervesa, ja que és de blat (és denominada de blat, però està feta amb 4 o 5 tipus de gramíneas diferents) i a sobre es produeix a la ciutat holandesa de Gulpen.

És una cervesa poc alcohòlica, com la majoria de les cerveses de blat, en aquest cas està al 5%, amb un gust lleugerament a espècies ( i és que se li afegeix cilantre). És molt recomanable per al estiu ja que és refrescant, hidratant i nutritiva! a més amb té un lleuger gust amargant que ajuda a calmar la sed.

Destacar també la graciosa etiqueta del petit rosegador en honor al "korenwolf" i les botelles, de diferents tipus i tamanys.

SPITFIRE ( ANGLATERRA)

Doncs bé! després de bastants dies d'ausència bloguera, he tornat! i torno amb una cervesa bastant mítica dins el país del gintònic, el tè i el cricket.

Es tracta de la Spitfire, una Medium Ale d'orígen anglès, de la zona sud-est de la Capital ( Londres), concretament del poble de faversham al comtat de Kent. És una cervesa poc alcohòlica, amb només 4,5 % d'alcohol i amb un gust clarament marcat a malta i llúpol ( bàsicament com la gran majoria de les Ales).

Aquesta cervesa no passarà als anals de la història com la millor cervesa, però si que hi passarà per ser la fàbrica de cervesa més antiga d'Anglaterra ( concretament data del 1698), i que va ser fundada per un capità de la Milicia Cinque Ports.

PD: La meva birra estarà llesta per beure-la en 5 dies aproximadament.